La Sexta i una lluita que no s’acaba
Diumenge al vespre La Sexta va emetre La estrategia del silencio, de Vicent Peris. És un documental que recopila els nou anys de lluita de l’associació de víctimes de l’accident de metro de València del 2006 perquè es faci justícia.
La estrategia del silencio commou igual que aquell imprescindible Salvados que va suposar un punt d’inflexió en el cas, però fa una revisió més global i pausada de tot el procés amb una estructura de guió impecable.
D’una banda, s’acosta a les víctimes de l’associació i en va fent un retrat humà. De l’altra, i en paral·lel, es desenvolupa tota la trama de la investigació i el periple judicial dels afectats. A l’hora de trenar aquests dos vessants de la història té un pes específic determinant la figura de Beatriz Garrote, fins fa poc la presidenta de l’associació. Ella és el nexe d’unió que fa avançar el relat. Observem la seva tristesa per la mort de la germana, i també la seva empenta i implicació perquè es faci justícia. Una escena en què això queda representat és quan ella està pendent del mòbil i l’ordinador mentre la seva filla li demana per jugar i no pot accedir a la petició de la nena. Aquesta és l’habilitat i l’enorme virtut de La estrategia del silencio: que més enllà d’una revisió de les etapes de la lluita, el documental s’imbueix d’un context. D’una banda, el social i polític de la ciutat de València. Retrata la impunitat política i contra qui lluita l’associació de víctimes. I, de l’altra, mostra l’evolució dels protagonistes a nivell personal i com el seu afany per fer justícia es converteix en una mena de procés catàrtic.
Cal posar èmfasi en com s’entrellaça a nivell narratiu l’accident del metro de València amb els conflictes a Canal 9 i el seu tancament. La manera com el documental va introduint imatges d’arxiu de la tele pública valenciana per il·lustrar el relat oficial sobre l’accident, que es contraposa amb el de la investigació. Impecable com es confronta el silenci dels treballadors de Canal 9 amb les reivindicacions de Beatriz Garrote. Impactant el moment en què veiem les imatges d’arxiu d’un periodista donant la versió oficial i, a continuació, com Garrote, entrevistada anys més tard per un documental amb extreballadors de la cadena, els hi retreu haver estat còmplices de la manipulació i els reclama explicacions. I descobrim, entre les càmeres, aquell periodista, ara mig amagat, que calla. L’única pega és que el documental s’ha estrenat a la televisió la mateixa setmana que la jutge ha tornat a arxivar la investigació, i, en aquest sentit, La estrategia del silencio queda desfasat respecte a l’actualitat més última del cas.
Nefasta La Sexta tallant els crèdits finals. Una falta de respecte pel documental quan, al capdavall, sembla que només serà a través de la televisió que es rescabalarà, ni que sigui moralment, les víctimes del seu patiment.
