El succedani del ‘Salvados’
Feia dies que La Sexta anunciava que estrenava un nou programa. És cert en el sentit més estricte: nou espai i nova presentadora al capdavant. És el Malas compañías de Cristina Pardo, que ha produït la productora de Jordi Évole. Pel que fa a contingut, però, podem dir que el programa, més que una novetat, és un evident succedani del Salvados. Fins i tot, si no estaves al corrent de l’estrena, podia semblar que Évole havia tingut un refredat i Pardo el substituïa puntualment. Ara bé, això no resta cap mèrit al que vam veure. Malas compañías tindrà, per ara, dues edicions. Aborda la corrupció política al País Valencià des del punt de vista dels ciutadans anònims que hi van estar implicats. La temàtica del programa està, per tant, en la línia del Salvados. Entronca plenament amb la seva tradició televisiva de desmuntar la corrupció política i esbombar fins a quin punt el sistema està podrit.
No deixa de ser significatiu que el Salvados hagi cedit el seu espai al Malas compañías durant els dos diumenges de Setmana Santa. D’una banda, permet provar un nou registre de la periodista Cristina Pardo. També iniciar amb prudència una nova etapa de la productora d’Évole sense la necessitat que ell sigui la cara visible del projecte. A sobre, no malgasten dues edicions del Salvados en dos diumenges de menys consum televisiu. I, a més, atorga un breu descans al programa mare a mitja temporada, en una època en què el Salvados sembla que acusa un cert desgast, lògic després d’uns anys de progressió meteòrica i èxits mediàtics.
L’elecció de Cristina Pardo és un encert i el seu tarannà incisiu i a la vegada afable s’adapta al format de reportatge d’autor. És bona entrevistadora i domina el context polític del PP. La manera d’abordar la corrupció des dels implicats anònims també dona un punt de vista molt accessible per a l’espectador. És un entramat molt agraït per tot el que té sovint d’esperpèntic i depravat. Com que molts dels temes es coneixen a partir de gravacions telefòniques, és un bon recurs escenificar en un teatre i amb actors les converses recollides. Tot i que el nivell interpretatiu és molt amateur, el contingut del diàleg és tan escandalós que t’enganxa i és molt més visual. Malas compañías pot ser, doncs, un bon comodí televisiu per esponjar el compromís mediàtic del Salvados i que tots dos formats en surtin beneficiats.
Les salutacions de La Sexta. Una altra presentadora dels informatius de La Sexta s’ha tornat a disculpar per saludar en valencià el corresponsal de Barcelona. Aquesta vegada era Diana Mata. I ja són tres les vegades que les presentadores demanen disculpes pel que la cadena considera errors. Incomprensible que després de tres situacions com aquesta encara pensin que han de demanar perdó. Cada cop és més obvi que sembla una estratègia per tenir repercussió mediàtica. Si no, no s’explica tanta tonteria.
