El monolingüisme real

Ahir al matí al programa d'Ana Rosa Quintana de Telecinco anunciaven que la seva reportera, Marta Nebot, havia tingut l'oportunitat d'entrevistar la consellera Irene Rigau quan abandonava la conferència sectorial d'educació. En el vídeo la intrèpida periodista anava a remolc de les informacions que puntualment publica El Mundo per fer les preguntes volgudament incisives: " ¿Cuál sería el mínimo que ustedes aceptarían para que en Catalunya hubiera un bilingüismo real? " o " Si un alumno español va allí tiene que estudiar en catalán sí o sí, y una lengua no se aprende tan rápido… " Insistia: " ¿La opción de estudiar en castellano en las escuelas públicas en Cataluña no es negociable? " Tot i les respostes de la consellera, la reportera anava fent cara de sorpresa, com si les explicacions li semblessin d'una intolerància digna de ser remarcada. Seguidament, la reforma educativa de Wert en relació a Catalunya va passar a ser droga dura per a la tertúlia. Tot va derivar en la importància i la urgència que les escoles espanyoles (totes) valoressin el país. Alfonso Rojo, per exemple, destacava la importància de poder cantar l'himne tal com fan els francesos. L'anodí " lolololoooo " espanyol provocava, al seu parer, certa desafecció amb la pàtria. Una altra tertuliana comparava Catalunya amb un cas personal: " A la niña ecuatoriana que yo tengo acogida, cuando la llevé para obtener la nacionalidad española, la pusieron en unos angares llenos de gente donde no se escuchaba el himno español ". A Telecinco, televisivament, l'encaix Catalunya-Espanya no té voluntat d'anàlisi. És l'enquistament del conflicte el que crea expectatives a l'audiència. Al final Ana Rosa Quintana, una intel·lectual encara poc valorada, va treure les seves pròpies conclusions amb una pregunta contundent: " ¿No creéis que tenemos un problema si tenemos que reivindicar nuestro país? " Ves per on, per fi, Ana Rosa Quintana ha entès l'autèntica essència del drama.