Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Els nous herois

Una de les accepcions de la paraula heroi que recull el diccionari és “persona que es distingeix pel seu alt coratge”. El Sense ficció de dimarts, dirigit per Montserrat Besses i Pere López, el protagonitzaven persones que s’ajusten a aquesta definició. Són els alertadors, treballadors que, amb l’única voluntat de fer bé la seva feina i actuar amb honestedat, han denunciat casos greus de corrupció. Per fer-ho han embargat la seva vida. Han rebut amenaces i han perdut la feina, l’harmonia familiar i l’estabilitat econòmica.

Amb la precisió quirúrgica a què ens té acostumats Montserrat Besses, vam anar avançant en la història personal i professional de diversos alertadors. Stéphanie Gibaud, ex relacions públiques del gegant bancari UBS, és qui serveix d’eix principal en aquest reportatge d’estructura clàssica i narració molt rigorosa. Al seu cas se n’hi sumen d’altres, entre els quals el de Joan Llinares, director del Palau de la Música després de Fèlix Millet, i el d’Itziar González, que va destapar el cas de l’hotel del Palau quan era regidora de l’Ajuntament de Barcelona.

A través d’ells es va desgranant el perfil humà d’aquests alertadors, però també el cost personal que han pagat. Les pors, les angoixes, el buit social i professional... En el cas de Gibaud les imatges gravades en el seu entorn domèstic explicitaven com l’hostilitat i la venjança dels corruptes s’acaba infiltrant dins la llar. Quan explicava les cartes que rebia a la bústia, les vegades que s’havia trobat la porta de casa oberta quan es llevava al matí i com la seva decisió havia afectat la quotidianitat dels seus fills (“Mama, ¿als meus amics els puc dir que ets la meva mare?”), el cas prenia una dimensió molt més potent i inquietant si ens situàvem en aquell espai d’intimitat. Va ser una bona manera de traslladar a l’audiència la pressió psicològica dels protagonistes i provocar empatia amb ells.

Un magnífic treball periodístic per revelador, contundent i inquietant. En la segona part del documental s’abordava quin ha de ser l’engranatge polític i periodístic per facilitar les denúncies de corrupció, incrementar la transparència i evitar el frau econòmic. Aquí el nivell d’especificitat va arribar a ser tan intens que vam passar gairebé de la divulgació a l’academicisme. Al final es feia una mica espès i un pèl llarg. Però va valer la pena. El diccionari també accepta com a definició d’ heroi “persona que es distingeix per la seva fortitud en el sofriment”. Els protagonistes negaven ser-ho, però narrativament la intensitat de la seva història els hi convertia.