Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Els ous d’en Jaumet

Si dimecres us vau perdre el Cuines de TV3 feu el favor de recuperar-lo perquè us va passar per alt un nyap gastrotelevisiu digne de formar part de la història de la cadena. Els de l’Hostal Jaumet preparaven una versió pròpia dels ous amb patates i pernil. “Un plat molt diferent i divertit”, ens deia el cuiner. Va agafar un cilindre i va foradar una patata grossa que ja tenia pelada. Va quedar amb un forat al mig. El xef va ser sincer: “Fèiem servir el cilindre central de la patata per fer l’aperitiu i de la patata sobrant no sabíem què fer-ne i ens ha sortit el plat aquest”. Va buidar una mica la part superior del cilindre i ens va explicar que més tard hi posaria dins un ou de guatlla. A continuació, l’home va submergir la patata gran foradada i el petit cilindre central en un recipient ple d’oli. Més de mig litre d’oli per cuinar una sola patata. Després d’una el·lipsi televisiva de quaranta-cinc minuts al forn ja les tenia confitades i les va posar a fregir, igual que els dos talls de pernil. De manera preocupant les patates es van començar a ennegrir per la zona que estava en contacte amb la paella. Aleshores va procedir a executar la part més elaborada del plat. Va trencar un ou de gallina i el va abocar dins el forat central de la patata gran. Però la clara li va vessar i se li va escampar per la paella. L’ou ferrat de guatlla, que per descomptat no cabia en el foradet del petit cilindre, l’hi va posar com si fos un barret. Quan va voler treure la patata farcida amb l’ou de la paella li va donar la volta. Es va evidenciar el socarrimat, es va rebentar el rovell i la clara va quedar feta miques. “Bé, normalment l’ou no se’m trenca...” La fase de l’emplatat va ser còmica. El rovell esberlat va untar les llenques de pernil i el cuiner feia els possibles per amuntegar els trossets de clara sobre la patata. “Ja veieu que a vegades les coses no surten com un vol... però... si ho feu a casa i us queda així no passa res, eh!” L’home es justificava: “Tot és aprofitable”, deia. Això sí, ho va culminar amb un toc de julivert francès per decorar. Es va mirar el plat amb indulgència i va dir als espectadors: “Es pot menjar igual”. Bravo! Una de dues: o els de Cuines van a preu fet i no repeteixen la gravació ni que el cuiner s’amputi un dit o al xef maldestre li van fer repetir el procés tantes vegades sense èxit que al final van haver d’aprofitar la gravació menys dolenta. Això sí, hem de donar la raó als de l’Hostal Jaumet: és un plat molt divertit. Ni amb els acudits de l’Arguiñano he rigut tant amb un programa de cuina.

PUBLICITAT
PUBLICITAT