09/03/2017

Els paràsits del ‘Sálvame’

2 min

Dimarts, a Sálvame, a l’hora de la sobretaula, més d’un milió i mig d’espectadors d’arreu d’Espanya van presenciar una situació esperpèntica. La presentadora, Paz Padilla, va anunciar una filtració que advertia que un dels col·laboradors del programa tenia polls i calia detectar-lo perquè no ho encomanés a la resta. A part del xou de llançar alarmes i precintar espais amb cintes de plàstic com si es tractés d’una intervenció policial, van portar un equip de professionals experts a desparasitar caps. Dues dones amb uniforme blanc, guants i màscares que els tapaven la cara semblaven formar part més aviat d’un operatiu pel virus de l’Ebola que buscadores de polls. També hi havia una doctora que seria la que faria el diagnòstic de qualsevol troballa entre els cabells. Van acusar una de les col·laboradores, posant música de terror i assegurant que tenia llémenes d’una antiga infestació. La van humiliar, se’n van enriure i, per dir-ho de manera elegant, van qüestionar la seva higiene personal. El panorama televisiu, muntat des de la burla, utilitzava la participació d’un negoci d’eliminació de polls a canvi de publicitat gratuïta. Quan la responsable de l’empresa de desparasitació, la doctora, va començar a veure al seu voltant aquella agressivitat, les ganes d’humiliar i fer mal, el menyspreu de tots contra una sola persona, la dona va començar a fer mala cara i a sentir-se còmplice d’aquella escena infame. “¡La doctora está llorando!”, van arribar a exclamar alguns dels col·laboradors. Fa fàstic veure com en aquest programa utilitzen les persones. Els responsables han aconseguit unes dinàmiques maquiavèl·liques que disfressen d’humor televisiu i espectacle. La manera com mouen els fils dels convidats i s’aprofiten de la seva vanitat ha convertit el Sálvame en un aparador patètic on els personatges utilitzen els recursos més baixos i denigrants de la condició humana. Cretins cridant-se els uns als altres, estigmatitzant els seus problemes i portant-los a ensarronades televisives sense compassió. Normalitzen la inhumanitat.

Tots ells, segurament per no tenir dilemes de consciència, camuflen la seva participació d’espectacle innocent, de posada en escena per entretenir l’audiència. Però els valors que transmeten a la societat són repulsius, superficials, cruels i denigrants. Costa d’entendre la indulgència actual de molts professionals de la televisió amb el Sálvame, que el consideren un espai d’humor i entreteniment, com si els continguts audiovisuals no comuniquessin a la societat patrons de conducta i maneres de relacionar-se. És paradoxal que es dediquin a buscar polls quan el Sálvame és, en els mitjans de comunicació, un paràsit digne de ser eradicat.

stats