Reivindicació del ‘Tria33’
El canal 33 ofereix un espai de propostes culturals excel·lent. En el seu moment (ja en vam parlar en aquesta columna) la direcció va decidir triturar els diferents programes de literatura, música, teatre, art, cultura popular... i fer-ne un còctel concentrat en píndoles diàries. Va néixer el Tria33. Una decisió dubtosa que, en part, no ha sortit del tot malament. Però l’emissió en dos blocs (després de la repetició de La Riera i al voltant de les onze de la nit) tan breus que es complementen amb els extres de la web no és efectiu.
Si a les deu de la nit trobes la primera càpsula de cinc minuts ho fas per casualitat. I això es repeteix amb la segona píndola. Divuit minuts escassos enmig de dos programes més llargs. La seva hora d’emissió va en funció de la durada de les altres propostes televisives. Difícil pescar-lo complet.
La fórmula de barrejar diverses propostes culturals, de temàtiques i disciplines variades, encapçalades per diferents presentadors, funciona de meravella perquè obre horitzons a l’audiència. L’espectador té les garanties d’un periodista expert que té cura de la línia editorial de les seves seleccions. És important revalorar la figura dels prescriptors de la mateixa cadena perquè la prestigia i dota els continguts d’una ànima en la tria. Sense petulàncies i amb actitud propera. S’ha de potenciar la credibilitat i solvència de Toni Puntí (escena); el bon gust, la pedagogia i l’entrevista acurada d’Anna Guitart (literatura); la garantia, el bagatge i el segell de Jaume Figueras (cinema); la intensitat de Pau Benavent (cultura popular); la delicadesa i profunditat de Laura Sangrà (arts visuals); la concreció, efectivitat i claredat de Jofre Font (música); l’espontaneïtat i capacitat explicativa de Júlia Bertran (talents emergents). I tot plegat embolicat per la feina d’un equip que a nivell d’imatge, realització, muntatge, edició musical, disseny gràfic, guió... converteix el Tria33 en una perla televisiva que compleix amb la tasca de servei públic i la de promoció de la cultura amb bon gust i arguments de qualitat. La trituradora de què vam dubtar no ha sigut una mala idea, però ara que l’engranatge funciona valdria la pena dotar la fórmula de més transcendència. No pot ser un simple complement de programació a manera de sandvitx televisiu. Calen deu minuts més diaris i atribuir-li l’entitat audiovisual que mereix tanta qualitat i sensibilitat professional. Potenciar-lo com a referent cultural del país i convertir-lo en influent. En definitiva: estimar-lo i valorar-lo des de dins tant com els seus espectadors ho fem des de casa.
