‘El puente’: un ‘reality’ diferent
Movistar+ ha estrenat a #0 un reality show de supervivència que no té res a veure amb el gènere que ja fa divuit anys que ens empassem a la televisió. Es tracta d’un concurs en què quinze participants han de construir una passarel·la de fusta de tres-cents metres sobre un llac. El repte és aconseguir arribar caminant on s’amaga el premi: un cofre amb cent mil euros que un dels concursants, elegit per votació, haurà de decidir com es repartiran (o no). Aquesta estratègia calculada i maniquea en la recompensa final és només un indicatiu més de la singularitat del programa. I és que El puente no sembla un reality. Trenca amb l’estructura i el llenguatge audiovisual habitual del gènere. No hi ha muntatges crispats sobre competitivitat, no hi ha agressivitat intrínseca en la narració, no hi ha conflictes induïts i els participants tenen aspecte de persones normals i no de gogós esperpèntics de discoteca de polígon industrial. El presenta Paula Vázquez, que apareix ocasionalment, gairebé com una presència misteriosa i distant. El seu rol, però, podria ser prescindible.
El paratge natural on es desenvolupa el joc és el més espectacular i bonic que hem vist mai en un reality de supervivència. Tot i que no es concreta l’indret geogràfic, es tracta d’un bosc frondós de la Patagònia amb un llac preciós. Els concursants no viuen com indigents sinó que tenen unes condicions de vida adequades en unes casetes de fusta equipades per viure-hi i alimentar-se durant un mes. En aquest reality l’entorn té un valor positiu i no una intenció hostil. La supervivència no és sinònim de degradació de l’individu sinó de la seva voluntat de superació i d’adaptació a unes normes.
El puente sembla una pel·lícula. La narració és pausada i bucòlica. Observa els concursants amb certa distància, des de la neutralitat. Coneixem els protagonistes sense el típic vídeo de presentació. L’espectador, per tant, es posiciona i jutja segons el seu criteri personal i no condicionat per un relat televisiu tendenciós. No cal provocar el conflicte entre concursants perquè en la construcció de la passarel·la és obvi que neixen discrepàncies de manera espontània. Tampoc fomenta la ganduleria. Demana als participants tenir un paper actiu i dur a terme una tasca difícil. I de la seva actitud en pot dependre el premi final. L’incentiu, per tant, exigeix també un esforç.
El puente és un reality en el sentit més pur i essencial del terme. I, lògicament, una aposta així només gosa fer-la una plataforma de pagament que no té la pressió d’uns resultats d’audiència. Ara bé, el dubte és si, malgrat que el contingut sigui més honest i atractiu, és aquest tipus de programa el que busca algú en una tele per a abonats.
