La salut de la gavina
"Les dones ofereixen la mateixa resistència que els homes en els viatges espacials"
Valentina Tereixkova ha fet vuitanta anys. Amb només vint-i-sis es va convertir en la primera dona de la història que es va mirar la Terra des de l’espai. Formava part d’un programa que estudiava si les dones oferien la mateixa resistència física i psicològica a l’espai que els homes. S’hi va passar dos dies, vint-i-tres hores i dotze minuts, allà dalt. Va donar quaranta-vuit voltes al planeta blau. El seu nom en clau per al vol espacial era Txaika, que en rus vol dir gavina. I la gavina va estar a punt de no tornar per un problema en el software de navegació. Per sort, Serguei Koroliov i Iuri Gagarin van recalcular l’algoritme d’aterratge. Va aterrar en l’actual zona fronterera entre el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina. Els habitants d’Altay la van ajudar a treure’s el vestit d’astronauta. Tereixkova recorda que una dona gran li va preguntar si allà dalt havia vist Déu. La van convidar a sopar mentre arribaven les forces soviètiques per recollir-la. Després, els seus superiors la van renyar per haver incomplert els codis mèdics: abans d’ingerir res s’hauria hagut de sotmetre a una revisió. Del cop de l’aterratge li va sortir un enorme hematoma a la cara, van dir. No n’hi ha fotos. Va estar un mes que amb prou feines podia caminar, asseguren. Els especialistes van dir que era per culpa d’un ràpid procés de descalcificació dels ossos que afectava les dones a l’espai.
Quan va tornar, militars de les forces aèries russes la van acusar d’haver viatjat a l’espai estant beguda. Van ser destituïts de manera fulminant per haver-la calumniat.
La Valentina estava casada amb el seu col·lega Andrian Nicolaiev. L’any 1997 el metge de Iuri Gagarin va fer unes declaracions que ningú ha desmentit (ni confirmat). Vitali Volóvich va assegurar que pocs dies després de tornar de la seva única missió espacial, Khrusxov va obligar Tereixkova i el seu marit a engendrar un fill. Seria el primer nadó que naixeria de dos pares que havien viatjat a l’espai.
“Feia llàstima veure les cares de la Valentina i l’Andrian després de rebre l’ordre d’engendrar un fill”, va assegurar Volóvich en una entrevista al suplement setmanal del diari Komsomólskaya Pravda. Segons el metge, diverses cries de gossos que havien enviat a l’espai havien mort o nascut amb malformacions. Volóvich va assegurar que durant l’embaràs hi va haver moltes complicacions, que el part va ser de risc i que la nena va néixer molt dèbil. Li van posar Elena. Assegurava que la criatura va haver d’estar sotmesa a estrictes controls mèdics durant cinc anys. També insinuava que poc se sabia de l’Elena i que la seva evolució s’havia convertit en un secret d’estat. En canvi, la premsa russa ha explicat en alguna ocasió que l’Elena és cirurgiana, treballa en un hospital i té cura de la seva mare.
És curiós com, en el cas de Tereixkova, hi ha hagut un interès a posar èmfasi en els problemes de salut, tant d’ella com de la seva filla, que es van derivar d’aquella missió i que, suposadament, totes dues encara arrosseguen. En canvi, des d’aquell viatge, Tereixkova va formar-se a la universitat, va obtenir càrrecs de prestigi i es va dedicar a la política. I encara és viva i en actiu. Viu en una casa amb una escultura d’una gavina a la teulada. Queda demostrat que el resultat de l’estudi pel qual va viatjar a l’espai va ser positiu: les dones ofereixen la mateixa resistència que els homes en els viatges espacials. I és obvi que això, a uns quants, ja fa temps que els toca els nassos.
