Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Una segona oportunitat

El 60 minuts de dimecres al 33 presentava una història sorprenent i amb una càrrega emotiva important. La segona trobada és el documental que mostra el retrobament entre Dale Zelko, un pilot nord-americà, i Zoltan Dani, un oficial de míssils serbi. La primera vegada que van coincidir va ser durant la Guerra dels Balcans: un míssil disparat amb molta perícia pel Zoltan va abatre l’F-117 que pilotava el Dale després de bombardejar Sèrbia. El nord-americà va ser a temps de saltar de l’avió, va aterrar amb el paracaigudes enmig d’un camp i va ser rescatat per un cos d’operacions especials dels EUA. El Zoltan va ser considerat a Sèrbia un heroi nacional. El que va fer va donar la volta al món perquè era la primera vegada que algú aconseguia localitzar a través d’un radar un avió com l’F-117, que era un model considerat invisible per a l’enemic. El Zoltan va rebre moltes ofertes de grans potències de l’Est per contractar-lo.

La segona trobada propicia la coneixença entre els dos protagonistes de la història. Després de presentar-nos la vida familiar del Dale i el Zoltan, el nord-americà viatja fins a Sèrbia per conèixer l’home que va abatre el seu avió i va estar a punt de causar-li la mort. El va a buscar al forn de pa on treballa, l’abraça, li treu la farina de les galtes i li explica l’emoció que li produeix aquell viatge. El Dale porta obsequis per a tota la família. Fins i tot una reproducció a petita escala del seu F-117, que va bombardejar el país abans de ser abatut. Tots dos junts aniran a buscar el punt on va estavellar-se l’avió. De la mateixa manera, la família sencera del Zoltan viatjarà als Estats Units per conèixer la família nord-americana. Els obsequiaran amb una miniatura del míssil que gairebé envia el Dale a l’altre barri.

Hi ha instants en què el documental fa trontollar l’espectador perquè tens la percepció, molt subtil, que la càmera i la idea del reportatge condicionen la conducta dels dos homes i les respectives famílies. Hi ha una certa exhibició del bon rotllo que impera entre aquestes persones que estaven en bàndols enemics. Potser pel tarannà nord-americà, hi ha moments en què notes una teatralització de la pau. Però, malgrat tot, s’observen les seqüeles de la guerra. I en aquest sentit t’adones que uns i altres arrosseguen la mateixa angoixa vital i mals records. Sobretot les dones dels dos protagonistes. Malgrat l’emotivitat de determinades escenes no és un documental dramàtic ni lacrimogen. Però sí que es tracta d’una oda en tota regla a la importància de les segones oportunitats.