Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El suïcidi de ‘Tom i Jerry’

Dilluns, com cada vespre al canal Super3, emetien els dibuixos de Tom i Jerry. Però -potser sense que Televisió de Catalunya en fos conscient- va passar un fet que fins i tot podríem definir com a històric. Van emetre el capítol Blue cat blues, que rarament s’ha emès a la tele nord-americana ni en cap altra cadena del món en els últims cinquanta anys. El contingut no és apropiat per als nens. El capítol arrenca amb el gat Tom devastat i amb venes sanguinolentes als ulls assegut a la via del tren esperant que la locomotora li passi per sobre. L’altra singularitat que té l’episodi és que de manera excepcional el Jerry és el narrador a través d’un monòleg interior que diu una veu en off. “És millor així -pensa el Jerry-. Per primer cop des que la va conèixer serà feliç”. A través d’un flash-back descobrim què ha passat. Veiem una escena d’absoluta felicitat entre el Tom i el Jerry, però una versió alegre de L’hora dels adéus ens alerta que allò serà el final de la seva amistat. El Tom s’enamora d’una gata maula. Perd el seny per la felina, que el maltracta i el manipula. El Butcher, un gat que en altres capítols havíem vist remenant contenidors d’escombraries, reapareix a Blue cat blues convertit en milionari. El Tom s’endeuta amb els bancs per comprar regals a la gateta, però el Butcher el supera sempre i enlluerna més la gata. El Tom, desesperat i humiliat, acaba addicte a la beguda, arrossegant-se per les clavegueres i perd tot el que té, embogit per culpa d’una mala gata. Descobrir que la seva enamorada s’ha casat amb el Butcher és el detonant de la tragèdia final. Tornem a la via del tren i el ratolí Jerry se sent afortunat de tenir una rateta que només l’estima a ell. I just quan ho acaba de pensar veu passar la seva enamorada que s’acaba de casar amb un altre magnat rosegador. El ratolí, destrossat, s’asseu al costat del Tom. Sentim el xiulet del tren que s’acosta i s’esdevé el suïcidi implícit. Fi. Alcohol, maltractaments, bogeria i mort final. Un capítol més proper al dramatisme de Hollywood que a la comèdia infantil. Blue cat blues porta al límit el sadisme habitual de Tom i Jerry i es transgredeix el gènere. És la demostració que la violència del gat i el ratolí immunitza els infants. A Blue cat blues els nens perceben la tragèdia amb lleugeresa gràcies a la seva ingenuïtat. Que un gat perdi el cap per la gelosia d’una gata que l’humilia té poc impacte per a un nen acostumat als cops de martell i les descàrregues elèctriques d’aquests dibuixos. El Tom i el Jerry sempre es refan. És sobretot el nostre bagatge vital com a adults, la consciència del patiment emocional, el suïcidi i les relacions tòxiques el que ens deixa perplexos davant d’aquest capítol tan tràgic com insòlit.