03/03/2015

La tele rebenta l’escala de valors

2 min

En el súmmum de la indigència moral Antena 3 ha estrenat un nou programa que provoca la desesperança absoluta en l’espècie humana. Casados a primera vista busca solters que acceptin passar un suposat test de personalitat molt avançat. El qüestionari, segons asseguren els psicòlegs del programa, és revolucionari perquè garanteix un èxit extraordinari a l’hora de trobar compatibilitats de parella. Els participants desesperats per la seva solteria només el poden completar si contreuen matrimoni a cegues amb la persona amb qui han trobat la idoneïtat. Els concursants viatgen a Cancún i allà coneixen la seva parella a l’altar en el moment de pronunciar el “sí, vull”. Asseguren que el matrimoni és vàlid i, en cas que no funcioni, tenen la llibertat de divorciar-se.

La mesquinesa del programa comença amb els psicòlegs que accepten contribuir a aquesta denigració personal. S’hi ha de sumar l’elevat nivell d’estultícia i patetisme dels conillets d’índies, sanglotant d’emoció quan els diuen que han trobat algú compatible amb ells. La direcció de Casados a primera vista és tan vil que expulsa les dues candidates més grans, de cinquanta anys. Diuen que és per manca de compatibilitat. La resta de personatges que entren en el joc són adults immadurs amb un passat accidentat. Bledes i necis que expressen una ansietat terrible per trobar-se a l’altar amb un desconegut perquè els faci companyia la resta de la seva vida. En un gran exemple d’insensatesa una dona es fa acompanyar pel passadís nupcial pel seu fill de divuit anys, que s’ho mira tot astorat. Els participants són tan obtusos i els suposats mètodes dels psicòlegs tan brillants que casen una dona de Cadis amb un belga que es diu Laurent (pronunciï’s Logán ) i viu a Múrcia (Múgcia ). Encara és hora que la dona entengui una sola paraula del castellà afrancesat del seu nou marit belga. La senyora va passar del “ Me cazo ” al “ No entiendo ná ” en deu minuts. El programa (que no té presentador ni permet una doble lectura humorística en el muntatge) és l’exemple clar de com la tele per innovar pretén rebentar els patrons de conducta humana més elementals i l’escala de valors bàsica. En els últims realities els concursants es coneixen despullats, els homes trien les dones com si fos un harem, i es casen i es divorcien com qui passa per un peatge. És la banalització absoluta de les relacions personals, la pèrdua de la dignitat individual i l’intercanvi i rebuig de persones com simples trossos de carn. I la pantalla és el mirall on molta gent es projecta.

stats