Publicitat
Publicitat

HISTÒRIES DE LA TELE

El visionari de la repetició instantània

El 7 de desembre del 1963 Tex Schramm, un directiu de la CBS, va trucar emocionat a Tony Verna, el realitzador d’esports que havia contractat feia mesos: “Fill meu, el que has fet avui té tantes implicacions a llarg termini que a hores d’ara és impossible imaginar-nos-les”. Aquell dia, gràcies a la seva tossuderia, Tony Verna havia inventat la repetició instantània d’una jugada durant un partit de futbol americà entre els Army i els Navy Game.

Aquell dia de partit Verna no havia explicat a ningú el que feia mesos que tenia al cap. El desesperaven els temps morts i la lentitud dels canvis de jugadors. De camí cap a l’estadi anaven en un taxi Lindsey Nelson, el narrador; Terry Brennan, l’analista; Jim Simpson, que feia les prèvies i el descans, i Tony Verna. Verna, realitzador i director de l’emissió, va advertir al narrador: “Avui farem una cosa diferent durant el partit. Estigues al cas”. Quan l’hi va explicar, Nelson no s’ho creia: “Que penses fer què?” Verna el va tranquil·litzar dient que havia pensat en un sistema que no fallaria. “Quan arribi el moment t’avisaré, no pateixis”. Fins aleshores es feien servir vídeos per repetir jugades durant la mitja part. Fins i tot l’ABC havia fet una repetició a càmera lenta durant un descans d’un partit. L’Army-Navy era el moment ideal per provar la repetició instantània. Era un dels esdeveniments esportius més importants del calendari i l’audiència seria especialment gran aquell any. El partit s’havia hagut de posposar unes setmanes a causa de l’assassinat de Kennedy i els nord-americans necessitaven una distracció televisiva. En aquell temps els reproductors de vídeo tenien la mida d’una nevera i era molt complicat trobar el punt just de la cinta que es volia reproduir. Però Verna havia inventat un sistema per encertar-lo després d’assajar-ho més de cinquanta vegades. Aquell dia, per gravar el partit, va fer servir una cinta vella on hi havia enregistrat un episodi de la sèrie de tele I love Lucy, de Lucille Ball.

No va ser fins al quart temps que Verna es va veure amb cor de fer la repetició instantània. Quan el quarterback Rollie Stichweh va anotar des de la primera iarda, Verna va avisar el seu company: “Estigues alerta, Lindsey...” I al final de la jugada li va cridar: “Ara, Lindsey!” Verna va introduir la repetició instantània de la jugada en imatge. Lindsey Nelson no ho podia veure des de la cabina, però ho va explicar als espectadors: “Això no és en directe”, va cridar mentre els espectadors tornaven a veure el touchdown. “Senyores i senyors, els Army no han tornat a marcar una altra vegada!” Va ser un moment històric de la televisió que ha influït, i molt, en la manera en què veiem ara les retransmissions esportives a la tele.

PUBLICITAT
PUBLICITAT