Publicitat
Publicitat
image-alt

NARCÍS COMADIRA

Carnaval

Les mimoses estan florides; als llocs humits del sotabosc, les violetes, també. Les floristes ofereixen tulipes i frèsies, anemones i iris que ves a saber d’on venen. Tot plegat vol dir que ja tenim la...

‘La càrrega’

Dissabte vinent, a Olot, al Museu Comarcal de la Garrotxa, davant del quadre La càrrega, he de fer una xerrada que ajudi a mirar-lo i a entendre’l. Són les escorrialles de l’Any Ramon Casas, el 2016, la...

Foix en el record

Avui fa trenta anys que va morir Foix i ahir en va fer cent vint-i-quatre que va néixer. O sigui que va viure gairebé un segle. Vaig tenir la satisfacció de conèixer-lo i, sobretot, d’entrevistar-lo, un...

L’hivern

M’agrada l’hivern, no me n’amago pas. M’agrada la fred, sempre que no sigui excessiva, vull dir que em permeti sortir i fins i tot passejar, ben abrigat, això sí. M’agrada veure els arbres despullats, sense...

Cap d’Any

Demà és l’últim dia de l’any, un dia en què s’acostumen a fer balanços i a formular bons propòsits. No penso fer cap de les dues coses, perquè tant els balanços com els bons propòsits són inútils. Els...

A mitjans de desembre

Un amic em diu: cada any parles dels codonys i aquest any no ho has fet. No, encara no ho he fet. Però avui ho faré. Potser és massa tard, perquè si bé amb la llum d’octubre els codonys tenen un color...

Els interiors de Rafael Masó

Dissabte passat es va inaugurar, al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, una exposició que ja ve de Girona i que després anirà a Olot i a Torroella de Montgrí. El títol de l’exposició és Masó....

La lluna

En ple estiuet de Sant Martí, aquest novembre ens ha portat una lluna plena extraordinària, grossa, clara, com brunyida pel vent de gregal que ha bufat coincidint amb la seva plenitud. Sembla que el nostre...

Començaments de novembre

Ja ha arribat, ja és aquí. Tot i que aquest octubre amb tant de sol que hem tingut mira d’ocupar-lo encara, però les boires nocturnes ja acotxen els fondals, al sotabosc comencen a apilonar-se les fulles,...

La memòria

L’octubre ens ha portat pluges, i ja han aparegut els primers bolets. Però els colors de la tardor, aquells grocs d’or, els torrats d’aram, els porpres vinosos es fan esperar. Però vindran, i ens portaran...

L’educació literària

Els del Col·lectiu Pere Quart em demanen que escrigui alguna cosa sobre els meus professors de literatura. I ho faig perquè estic convençut que l’educació per la literatura, a través de la literatura, i...

Tardor

Fa un parell de dies que ha començat la tardor. Ja s’ha acabat l’estiu, amb tot l’anar i venir de gent. Les criatures ja van a l’escola. Ha passat la Diada, un any més, i els polítics, que aquest estiu han...

Demà

Demà és la Diada. Ja fa anys, massa, que sortim al carrer a cridar per la nostra llibertat com a país. Aquests últims anys hem anat creixent en nombre de manifestants, cosa que no vol pas dir que el nombre...

S’acaba l’agost

Sí, ja vaig dir en el meu últim paper que els fonolls ja estaven florits i que al mercat havien aparegut les primeres figues locals. Doncs bé, han passat quinze dies i el final d’agost ja ens porta en...

Agost

Demà passat és la Mare de Déu d’Agost, festa grossa en el calendari de l’Església catòlica. Se celebra l’assumpció de la verge Maria al cel, en cos i ànima. És una festa que té la seva subtilitat teològica....

Vuit dies a la Toscana (i 4)

Tot s’acaba en aquest món i les passejades també. Aquests vuit dies a la Toscana, que m’han servit per escampar una mica la boira i oblidar-me d’aquest país meu impossible, dels quals els he fet cinc...

Vuit dies a la Toscana (3)

Florència és una ciutat fascinant. Per això no és estrany que durant aquest dies toscans hi hàgim anat tres vegades. Això de tenir un tren a deu quilòmetres de casa que amb mitja hora t’hi porta, amb punt...

Vuit dies a la Toscana (2)

Algú potser pensarà que, després del que està passant aquí, el fet que em dediqui a vagar mentalment per la Toscana no té gaire sentit. Potser no. Però estic tan decebut, tan trist, tan preocupat, tan...

Vuit dies a la Toscana (1)

En un dels meus últims papers publicats en aquest diari parlava del sisè centenari del naixement de Piero della Francesca i deia que havia estat mitja dotzena de vegades als llocs del pintor: Sansepolcro,...

L’enemic

Estem tan acostumats a mirar cap a ponent quan hem d’assenyalar l’enemic que no ens adonem que l’enemic el tenim a dins de casa. Els partits polítics que, més o menys junts, defensen, o defensaven, això que...

Piero della Francesca

Aquest any 2016, els admiradors i els estudiosos de Piero della Francesca celebrem els sis-cents anys del seu naixement. Bé, sis-cents més o menys, perquè els savis no es posen d’acord en l’any exacte...

Bassani

Per a molts dels que ara es mouen, nouvinguts i no tant, pels passadissos laberíntics, alguns sense sortida, d’això que en diuen el món de les lletres, el nom de Giorgio Bassani ja no significa res de res....

La llengua

Com deuen haver vist, el manifest promogut pel Grup Koiné en favor de la llengua catalana ha despertat crítiques precisament entre alguns independentistes, cosa que els deu haver estranyat. I a mi també,...

Dissabte Sant

Aquest any, la lluna plena del mes de nissan, que va marcar la primera Pasqua dels Jueus i que marca la nostra, ha vingut aviat. I així, avui, 26 de març, és Dissabte Sant. La primavera encara és molt...

Ramon Enrich

El conec de fa anys. Quan el vaig conèixer era un marrec hiperactiu, no parava mai. Em sembla recordar que va ser a Igualada, en l’època gloriosa de Cal Ble, un lloc meravellós on es feia cultura en sentit...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >