Publicitat
Publicitat

Alexis arrossega el seu lateral, i Xavi i Iniesta busquen l'esquena del doble pivot

Atacar i ocupar les zones buides

Un gol de Rubén Castro a les portes del descans va donar ales a un gran Betis i va impedir que el Barça pogués gestionar amb tranquil·litat un avantatge de dos gols al Benito Villamarín. La renda mínima (i la sort) van ajudar els blaugranes a sobreviure al setge andalús al segon temps. Els de Pepe Mel van encadenar ocasions i pals però, tot i fer mèrits de sobres per empatar (i alguna cosa més), van haver de conformar-se amb un heroic i frustrant 1-2 que el Barça també hauria pogut ampliar.

Al Barça se li va descontrolar el partit justament amb el gol al minut 38. Fins llavors havia dominat el joc i havia trobat resposta a la proposta d'un Betis que, en algunes fases, va semblar que no s'esperava la titularitat de Messi. Els blaugranes van saber trobar entre línies l'argentí, que va viure còmodament instal·lat entre centrals i el doble pivot. L'alegria amb què Cañas i Beñat avançaven posicions per acompanyar l'alta pressió del seu equip o s'incorporaven a l'atac va regalar espais al Barça. Xavi i Iniesta (que va jugar d'interior des del minut 9 per la lesió de Cesc, per qui va entrar Alexis) van saber-ho interpretar per desfer l'ímpetu local amb recepcions profundes, encarades a l'atac. Van poder conduir, aixecar el cap i connectar amb Messi amb només una línia de quatre defenses per desbordar. Un regal que ell mai desaprofita.

Aquesta zona lliure a tres quarts de camp del Betis va ser un dels forats que més va explotar l'equip de Tito Vilanova, però no l'únic. Ahir l'equip també va saber trobar ocasions de gol amb passades llargues a l'esquena de la defensa. L'atrevida aposta del Betis, que va voler pressionar ben amunt el Barça, va anar acompanyada d'una línia defensiva lleugerament avançada que va convidar el Barça a atacar en vertical. Messi i Pedro van ser dos dels homes més profunds. La conseqüència van ser més fores de joc que recepcions vàlides per encarar Castro, però això va crear cert neguit en els andalusos. El risc de deixar sols els davanters catalans va afegir por al pas endavant que havien de fer els andalusos per ser coherents.

La irrupció d'Alexis, clau

L'esquena del doble pivot i dels centrals va ser una temptació per al Barça, però el que va desencallar el partit va ser la mobilitat solidària d'Alexis i la innocència de Chica en el seu marcatge. El xilè va saltar al camp per fer d'extrem esquerre i de les seves diagonals cap al centre se'n va beneficiar Messi per batre el rècord de Müller i encarrilar la victòria blaugrana. Tots dos gols van rematar-se des de la zona que havia desocupat Alexis, arrossegant amb ell l'exlateral de l'Espanyol i desajustant la defensa bètica.

Tot i que ahir el Barça va poder atacar amb relativa frescor pels espais que deixava el Betis, valent, va patir i va haver de córrer molt cap enrere per frenar molts contraatacs (i atacs) del Betis. La mateixa mobilitat de Cañas i Beñat de la qual Xavi i Iniesta treien profit en atac generava problemes en defensa. En alguns casos, Busquets havia de saltar a l'ajuda dels interiors blaugranes per frenar la seva progressió, desatenent la vigilància sobre Salva Sevilla. El mitjapunta bètic, guanyant profunditat quan es quedava alliberat entre línies, va donar molts problemes, especialment a Puyol al primer temps. Mascherano ho va intentar corregir al segon temps.