Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Un Athletic poderós frena el Madrid i obre la Lliga al Barça

Un golàs de cap d’Aduriz torna a fer ensopegar els blancs

San Mamés és, potser, l’estadi més cruel si no arrenques un partit amb la màxima intensitat. Quan vols començar a ficar-t’hi és força probable que l’Athletic ja hagi agafat aquella empenta que el fa imparable. Fins i tot aquest Athletic que no està vivint la seva millor temporada però que ahir va deixar de banda la seva irregularitat i el possible desgast físic pel partit de Copa del Rei de dimecres contra l’Espanyol, i va derrotar el Reial Madrid. Ho va fer per la mínima, gràcies a un golàs de cap d’Aduriz al minut 26 que va deixar els tres punts a Bilbao i va encendre la Lliga. Avui el Barça, a dos punts dels blancs, tindrà l’oportunitat de situar-se líder si es desfà del Rayo Vallecano al Camp Nou.

De fet, aquesta ombra blaugrana va perseguir l’equip d’Ancelotti durant més d’una hora, que és la que va anar per sota en el marcador. Els blancs van ser un sac de nervis, de frustració, amb puntades de peu desproporcionades en més d’una pilota dividida. Ni amb xuts llunyans (ni tan sols un de molt llunyà de Bale des de més de 35 metres a pocs minuts del final), ni a través de la velocitat, ni allargant els atacs a camp rival van intimidar Gorka. Des de l’ordre i un desplegament generós i agressiu, l’Athletic va poder protegir-se i resistir amb l’1-0, per premiar l’excel·lent feina feta sobretot al primer temps.

Els primers 45 minuts de l’equip de Valverde van ser excepcionals. Muniain, Williams i Aduriz van anticipar-se a Carvajal o Kroos en les accions inicials. El Madrid semblava adormit i, en canvi, l’Athletic mossegava. Més intens, més ficat, l’Athletic va avançar-se en el marcador gràcies a una genialitat d’Aduriz, que va rematar de cap una centrada de Mikel Rico al cor de l’àrea. El cop de cap va ser magistral. Un salt potent, un gir de coll sec i una pilota impossible per a Casillas.

El gol va animar els locals, que es van anar sentint poderosos a mesura que el Madrid es desesperava. Els blancs, que amb prou feines van fregar el gol amb una centrada de Benzema que va refusar Etxeita abans que Cristiano pogués rematar, no trobaven el ritme, no sabien com afegir tensió a les seves accions per igualar-les a les del seu rival.

No va ser fins al pas per vestidors que els d’Ancelotti van equilibrar la balança, aprofitant-se d’un aire més reservat de l’Athletic. Van arribar ocasions més encadenades dels blancs, sobretot un xut d’Isco que va obligar Gorka a estirar-se. El Madrid va anar domant l’ímpetu local, sentint que tindria prou temps per capgirar el marcador.

Però l’Athletic, sacrificat i consistent, no només va aconseguir que les ocasions mai fossin prou clares, sinó que va anar traient el cap amb contraatacs que l’acostaven al 2-0. Els canvis d’Ancelotti, que va fer entrar Jesé, Lucas Silva i Chicharito, no van canviar la cara al seu Madrid, impotent contra un equip aferrat al resultat amb orgull i convicció. La millor ocasió va acabar sent un xut desganat i aïllat de Bale que va picar al travesser. Res més i la segona ensopegada seguida, després de l’1-1 de fa una setmana al Bernabéu. I la Lliga, ara, en mans del Barça.