Publicitat
Publicitat

Bany, correccions, expulsió i temptacions

Un inici dolentíssim hipoteca el Barça i l'empeny a una boja remuntada contra deu

Semblava que hi havia un home de més fins que va haver-n'hi un de menys. L'Ajax va semblar que tenia sobre la gespa un jugador més que el Barça durant 45 minuts -els tres primers del segon temps insinuaven un altre escenari de partit-. La superioritat local durant 48 minuts, però, no va ser numèrica i sí posicional, en una exhibició zonal de l'equip de Frank de Boer, que va fer trontollar un Barça orgullós però impotent. L'expulsió de Veltman va igualar les forces i va permetre als blaugranes rondar la porteria de Cilessen i fregar el 2-2. Fregar-lo, només.

L'inici de tot

No va ser passivitat ni apatia. Tampoc aquella brutal intensitat en la pressió, cert, però el problema del Barça va venir de la convicció de l'Ajax en el seu model. En el futbol ofensiu que pregonava De Boer en la prèvia i al qual no va voler renunciar a casa seva. L'aposta era una recepta coneguda a Can Barça: inici del joc controlat des de darrere, amb el migcentre entre centrals; laterals ben amunt; un punta que arrossega algun central, un interior que equilibra, un altre que trenca i dos extrems que salten en ruptura.

En aquest ball de posicions, el Barça va sentir-se inferior sense la possessió i va patir. Els blaugranes mai van acabar de creure's que podrien robar la pilota i van descompondre's en la pressió. Neymar i Pedro s'emparellaven amb els laterals, Cesc buscava un central i Iniesta compensava en la pressió al migcentre. Per igualar el tres contra tres i evitar una circulació plàcida de pilota a la zona buida, Xavi abandonava el seu lloc pròxim a Song, en un gest de supervivència que va acabar sent dramàtic. El camerunès es quedava sol contra dos, un forat que Serero va aprofitar per foradar la zona dreta de la defensa blaugrana.

Des del domini, l'Ajax es va anar fent gran, i el Barça, petit. Els holandesos anul·laven Piqué i Xavi en la sortida de pilota i exigien Mascherano. Va ser un Barça tremolós.

El 2-0 va convidar els locals a protegir-se i va fer aparèixer l'orgull d'un Barça que havia sortit del vestidor ple de matisos i que, al minut 48, va trobar la fe en Neymar i una decisió arbitral. Contra deu, el Barça va deixar de patir per controlar els costats de Song perquè l'Ajax s'havia redibuixat en un 4-4-1 que ja intimidava poc. Iniesta va baixar a prop de Mascherano per ajudar-lo a construir el joc, i l'entrada de Patric i l'activació de Montoya van donar la profunditat lateral que reclamaven els extrems, massa sols en molts moments. El coratge va abocar a l'àrea un Barça agafat al coll de Neymar i, fins i tot, de la velocitat d'Adama. Un Barça desesperat. Ferit.