Publicitat
Publicitat

BARÇA

El Barça recicla Unai Emery

El tècnic agafa extrems i s’inventa laterals ofensius que encaixen a la perfecció amb l’estil del Barça

“Unai Emery és un entrenador molt valent, té un punt fins i tot de suïcida de vegades”. Ho afirma Bruno Saltor, ara a les files del Brighton & Hove Albion de la Championship anglesa, i que ha estat a les ordres del tècnic basc tant a l’etapa a Almeria com en els primers tres anys a Mestalla amb el València. Aquest esperit ofensiu del d’Hondarribia, que Saltor reconeix que ha hagut “de rebaixar una mica per ser més sòlid i més competitiu” en grans escenaris, és una de les claus que millor explica per què el Barça acaba trobant el perfil ideal dels seus defenses en jugadors que han passat per les mans del basc. Que han sigut reconvertits per ell, en realitat. Especialment els laterals, antics extrems. “Els laterals potser són els futbolistes que surten més beneficiats del seu estil de futbol, perquè són molt protagonistes -analitza Domingo Cisma, que també se’l va trobar a l’etapa andalusa-. No és casualitat que encaixin bé al Barça”.

Aleix Vidal, primer fitxatge blaugrana per al curs 2015/16, és l’últim exemple d’una llista en què també hi ha Jordi Alba i Jérémy Mathieu. Els tres són invents d’Emery que han servit al Barça. “És un entrenador que dóna moltíssima importància als laterals. És a través d’ells que vol trobar superioritats, tenen un paper destacat en el seu estil. Els vol físicament molt potents, molt ràpids”, afegeix Saltor, que va ser sempre decisiu per la banda dreta amb ell a la banqueta. “És dels que pensen que com més ataquis com a lateral menys t’atacarà l’extrem contrari”, confessa el del Masnou. Cisma ho referma: “Vol tenir la pilota el màxim de temps possible, per patir menys en defensa després”. Aquest desig de portar el pes del partit encaixa amb el manual culer, mentre que la mirada clarament d’atac va servir per convèncer Jordi Alba i Aleix Vidal que aquesta havia de ser la seva nova demarcació, encara que aparentment frenés el seu esperit natural. “Al cap i a la fi, fa atacar molt als laterals i això acaba agradant”, puntualitza Saltor, que diu que la velocitat d’Alba i Vidal matisa els defectes que puguin tenir quan no tenen la pilota. “Arriben a tot i corregeixen el que posicionalment no han ajustat bé”.

Una casualitat, una solució

La reconversió del de l’Hospitalet va sorgir d’una d’aquelles casualitats que improvisen una solució. Mathieu estava lesionat i Alexis, el seu substitut, també es va lesionar després del primer temps. El recurs d’emergència va acabar sent Jordi Alba, aleshores extrem. Va sortir bé i avisava que podia sortir millor. De fet, l’ara lateral mai ha amagat que Emery és el tècnic que més l’ha marcat i fins i tot va reconèixer en una entrevista a El País que si no arriba a ser per ell “no seria al Barça ni a la selecció espanyola”. La seva explosió entre finals del 2011 i el 2012 el van fer campió d’Europa i el van vestir de blaugrana.

La mateixa situació viu ara Aleix Vidal, que estrena internacionalitat gràcies a la interessant trajectòria que insinua per la banda dreta des de la seva reconversió a lateral fa tot just deu partits -encara que l’any passat ja va fer alguna prova en aquest rol-. “No sóc lateral, però estic intentant aprendre els conceptes específics d’aquesta posició”, deia dilluns. Els mesos que no competirà per la sanció de la FIFA l’ajudaran a polir els detalls defensius que menys domina i que Emery ha començat a ajustar-li. “És un entrenador que no deixa res a la improvisació, el jugador està bastant dirigit, amb moviments molt mecanitzats. Això ajuda”, descriu Saltor, que subratlla el caràcter competitiu i exigent del basc. I Cisma afegeix que Emery té una connexió molt especial amb el grup, sedueix el vestidor per implicar-lo durant tot l’any, amb rotacions i ajustos tàctics. “Et fa sentir important sempre. Dóna molta confiança al jugador, li potencia molt les virtuts”. Això va ser decisiu per insistir, malgrat les crítiques inicials de l’entorn, en les apostes tàctiques de reconvertir Jordi Alba i Aleix Vidal, a qui va anar aguerrint a base de minuts. Són el millor rodatge.

El recorregut de Jordi Alba al Barça ja és un fet, i el club blaugrana treu petroli de la seva velocitat i intensitat a la banda esquerra. Encara s’ha de veure com sortirà l’aposta d’Aleix Vidal, però se n’espera el mateix. “És ràpid i llest a tres quarts de camp. Ha conegut molt futbol fins a arribar al Barça i valorarà més que ningú aquesta oportunitat. S’adaptarà molt bé i donarà guerra a Alves”, comenta Saltor. I Cisma també el veu preparat, després d’haver completat un “gran any al Sevilla”.

El cas de Mathieu

Al Barça no fa de lateral -si més no, preferentment-, però el cas de Mathieu té similituds amb els d’Alba i Vidal. Puntualment, i malgrat que la seva demarcació fixa era el lateral esquerre, Emery el va haver de situar a l’eix de la defensa, on va poder aprofitar la seva velocitat i contundència. El recurs es va consolidar tant -tot i que el francès va seguir funcionant i sorprenent com a fals lateral o fals extrem en molts partits, especialment en els duels contra el Barça- que el club blaugrana va acabar entenent que la solució al seu forat defensiu no era cap fitxatge milionari dels clubs més potents. La solució era una nova reconversió d’Emery. Només calia tornar-lo a reciclar al Camp Nou, com ara es tornarà a fer amb Aleix Vidal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT