Publicitat
Publicitat

El Barça salva amb paciència la trampa murciana

Els gols de Pedro (2), Cesc i Dongou permeten als blaugranes aixecar un gol local sense caure en el pànic

No va ser l'exhibició contundent que hauria calmat, tot d'una, el soroll d'un entorn enrarit després de dues derrotes consecutives contra l'Ajax i l'Athletic Club. Però sí que, amb paciència i discreció, va poder ser una victòria prou àmplia per guardar mig bitllet a vuitens de final i aparcar amb tranquil·litat la Copa del Rei un parell de setmanes.

Però durant uns minuts els blaugranes van fregar el pànic de caure derrotats contra un Segona B, quan el Cartagena es va avançar al marcador amb un gol de Fernando després d'un primer quart d'hora elèctric. Al Barça li va tocar remuntar gairebé a la desesperada i ho va saber fer abans del descans, amb gols de Pedro i Cesc, tot i que no va ser fins al minut 74 quan va sentenciar el triomf, amb un tercer gol que deixava l'eliminatòria molt encarrilada. Però no resolta. Va ser Dongou, ja a les acaballes, qui va caçar un refús que deixa gairebé en un tràmit la tornada al Camp Nou del pròxim dimarts 17.

Sensacions sense efectivitat

L'1-4 a l'estadi de Cartagonova resol la trampa d'una anada de Copa del Rei que s'havia incrustat al calendari del Barça amb certa incomoditat. L'equip de Gerardo Martino va completar un bon partit. Va recuperar algunes de les sensacions que potser necessitava després de dies de crítiques i dubtes. Intensitat, possessió de la pilota i ocasions de gol. Fer-ho contra el rival d'ahir té, aparentment, poc mèrit, però fer-ho en un escenari tan tens i nerviós com el Cartagena mereix elogis.

No era fàcil donar ritme al partit sense caure en la precipitació. I va ser precisament l'excés de velocitat el que va accelerar el matx al principi. El Cartagena, fresc i agressiu, va intentar marcar terreny amb uns marcatges durs i moltes ganes de córrer. L'estat de la gespa, molt millorable, tampoc ajudava a posar seny. Al Barça li va costar agafar el to al partit, trobar l'equilibri entre els espais que trobaven en atac Pedro i Alexis gràcies a la fragilitat defensiva local i l'estabilitat posicional que reclamaven Busquets, Song i Sergi Roberto al mig del camp, i Puyol i Bartra a l'eix de la defensa.

Gerardo Martino va resoldre el munt de baixes que acumulava amb una alineació molt lògica, amb Cesc fent de fals 9 i Neymar a la banqueta, a més de la reaparició de Jordi Alba. La intuïció deia al tècnic argentí que el partit seria perfecte per a la voracitat a l'espai dels incansables Pedro i Alexis. I, des de les bandes i assistits per l'omnipresent Cesc, el canari i el xilè van insistir.

L'ensurt i la reacció

Però abans que el pla comencés a agafar forma, el Cartagena va trobar un forat entre Busquets i Puyol amb una passada vertical que Fernando va aprofitar per batre Pinto, lent per treure el peu. El porter andalús no va poder evitar l'1-0 i tot el que comportava. El Barça es va veure contra les cordes. Exigit. Mossegat.

Però l'equip blaugrana va saber gestionar la histèria. Va esquivar el pànic, les alarmes, i va seguir teixint el joc que havia començat a fer anar. Amb bon ritme de pilota, aprofitant els forats a l'esquena de la defensa local. Pedro va mostrar certs símptomes de desconfiança amb algunes decisions de cara a porteria, fins que superada la mitja hora va fer caure els fantasmes amb un rematada suau amb la cama dreta. Era l'1-1. Un gol que permetia al Barça respirar. Asserenar-se. Tornar a començar.

Cesc, líder absolut d'un equip amb ganes de reivindicar-se, va completar la remuntada abans del descans, amb una rematada seca des del punt de penal.

L'equip no es va conformar amb l'1-2 tot i saber que el Camp Nou decidiria a favor seu. Ahir s'havien de deixar clares algunes coses, va semblar que volien dir els jugadors. I, tot i que amb cert suspens i després de fallar moltes ocasions, Pedro i Dongou van fer de la trampa murciana un primer crit de reacció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT