07/11/2016

Quan Busquets decideix a quina porteria es mira

3 min
Sergio Busquets intentant prendre una pilota a Samir Nasri en una acció del Sevilla-Barça d’ahir.

BarcelonaBusquets 360. Busquets a totes les fotografies. Busquets com a termòmetre. L’aficionat blaugrana ja s’ha acostumat a esperar l’omnipresència del de Badia del Vallès, convençut que serà capaç de posar la punta de la bota, allargant-se com un pop, per salvar in extremis un contraatac que enxampava el Barça sense protecció. I que serà prou hàbil per evitar l’envestida de l’adversari quan rebi una passada compromesa d’un company que el necessita per desempallegar-se de la pressió rival. És el llistó que ell mateix s’ha imposat i és el refugi que mai ha deixat de tenir el Barça des del 2008.

Però la mirada culer també s’està habituant, ara, al fet que la presència de Sergio Busquets quedi cada cop més matisada. Ahir al Sánchez-Pizjuán, per exemple, no va estar entre els tres futbolistes del Barça que més pilotes van tocar. Amb 44 passades repartides (amb un 93% d’efectivitat) va tenir menys protagonisme que Mascherano (66/72), Umtiti (47/54), Sergi Roberto (42/47) i Denis Suárez (40/45), i fins i tot van entrar més en joc els sevillistes N’Zonzi (56/69) i Samir Nasri (57/59).

I, malgrat tot, sempre se’l mira a ell. El mira el Barça i el mira el rival. Sergio Busquets continua sent l’objectiu principal de l’adversari per ofegar el Barça amb una pressió alta. Ahir el Sevilla va repetir la fórmula d’altres equips i va anar a buscar la pilota ben amunt, quan Ter Stegen iniciava el joc. Conscient d’això, Luis Enrique va procurar no exposar el vallesà a unes recepcions que haurien sigut conflictives, de cara al porter alemany i sense opció de girar-se, i va intentar allunyar-lo del focus vermell. A Balaídos va ser la víctima preferida del Celta i, més recentment, també el Manchester City havia buscat les pessigolles als blaugranes sobre el seu migcentre. I ahir a Sevilla, Rakitic i Denis Suárez van intentar recollir més pilotes a la base perquè no fos Busquets qui carregués, tot sol, amb aquesta responsabilitat a la frontal de l’àrea.

Les claus del Sevilla-Barça | Per Natalia Arroyo

Matisar el rol de tercer central

Al de Badia li va tocar, més avançat el partit i quan l’empenta andalusa començava a rebaixar-se, assumir aquesta altra funció -que ja ha naturalitzat- d’incrustar-se entre centrals per garantir una sortida de pilota prou estable. Entre Umtiti i Mascherano va fer avançar el Barça fins a territori ofensiu i va permetre anar domant el partit. Aquesta sortida de tres a través d’ell quan el rival pressiona amb dos jugadors en punta ja és un clàssic del manual de joc blaugrana amb Luis Enrique.

Però quan el rival s’adona que no té sentit continuar-lo prioritzant perquè el Barça està buscant altres sortides per evitar un tap amb ell, és el Barça qui el busca per redirigir el seu futbol, per redreçar el rumb. L’equip el va necessitar quan, de mica en mica, anava capgirant la dinàmica del partit i anava fent recular el Sevilla, perquè és Busquets, quan es mou amb l’ànima d’organitzador que desenvolupa a l’ombra, qui millor acompanya Messi en fase ofensiva, qui millor orienta l’atac blaugrana quan la mirada apunta a la porteria rival, a Sergio Rico i no a Ter Stegen.

Passades de Sergio Busquets, en la primera i en la segona meitat

No és circumstancial, doncs, que en la primera meitat Busquets només aconseguís fer quatre passades a camp rival (de 20 que va intentar) i que, en canvi, a la represa fossin només sis les combinacions que va fer a camp propi (de 24 intents). En una bona lectura de partit, els tècnics van apostar per una versió més avançada del de Badia, sacrificant Sergi Roberto -que és qui va traçar la línia de tres defenses en la sortida-, per empènyer l’equip endavant. “Hem corregit algunes coses al descans i hem millorat”, va valorar Luis Enrique al final del partit. De fet, el Barça no va fallar cap acció al terç de camp propi en la segona meitat.

Busquets no pot ser a tot arreu, encara que sempre sembli que hi és. I si l’ajuda en l’inici de la jugada es converteix en una necessitat tan primària, l’equip perd coses en altres parcel·les del camp, especialment aquests dies en què no hi són Gerard Piqué i Andrés Iniesta. Com si fos un cistell que s’omple abans d’hora i que acaba pesant massa en l’última part del camí.

stats