Misc 18/09/2017

Consolidar un esquelet d’equip amb més de tres extremitats

La gestió inicial de Valverde dona estabilitat al grup, crida a la col·lectivitat i aconsegueix desencallar el bloqueig dels suplents que no acabaven d’esclatar

i
Natalia Arroyo
4 min
Sergi Roberto i Denis Suárez, celebrant l’1-1 aconseguit pel gallec davant del Getafe.

BarcelonaLa contradicció és la següent: en aquest Barça de Valverde que ha arrencat la temporada deixant més clar que mai qui són els jugadors intocables per al nou tècnic (amb titularitats repetides que ja han construït un primer esquelet base), sembla que hi han de tenir protagonisme molts més futbolistes. Sense Neymar a la plantilla, ja s’assumia que la cosa deixaria de ser la voluntat i l’encert del trident per passar a parlar de mèrits molt més corals (són dies d’elogis per a Rakitic, Jordi Alba, Umtiti i Busquets, per exemple), però era difícil d’imaginar que els primers passos del projecte amb el Txingurri repartissin tantes responsabilitats al col·lectiu sense deslluir l’efecte de Leo Messi.

Si més no, l’inici de temporada va en aquesta línia. El balanç de 12 punts de 12 possibles i un debut convincent a la Champions ha començat a curar les ferides que van debilitar l’equip l’any passat i, sobretot, ha aplacat una mica la imatge de superioritat futbolística del Reial Madrid, un Madrid que, aquest mateix estiu, ha passat de sentir-se tan poderós que es podia permetre el luxe de vendre’s els gols de Morata sense buscar reforços a dubtar de si la gestió de grup de Zidane tornarà a reequilibrar el vestidor per mantenir-lo invencible. Ahir, però, els blancs van desfer el bloqueig que els perseguia en absència de Cristiano Ronaldo en Lliga i a Anoeta van tombar la Reial Societat per 1-3. L’equip d’Eusebio Sacristán no va saber aprofitar les baixes visitants (no hi eren Marcelo, Benzema, Kroos ni Kovacic, a més de l’esmentat Cristiano) i va veure com el Madrid li pispava tres punts de Sant Sebastià.

Més enllà del triomf, el que celebrarà el madridisme avui serà que l’efecte dels suplents continua, ahir personalitzat en la figura de Borja Mayoral, autor directe del 0-1 i indirecte de l’1-2. A més, la solvència de Theo Hernández al lateral i la creativitat d’Asensio i Isco al mig van tornar a refermar els blancs en la seva nova filosofia al vestidor, més de tots i menys dels cracs.

És, en part, el mateix que reivindicava Denis Suárez dissabte. “La segona unitat s’havia criticat però nosaltres sabíem que teníem una plantilla de molt nivell i que donaríem la cara”, va etzibar als periodistes. Agraït per la confiança que li ha anat atorgant Valverde, Denis es va sincerar: “Tenia moltes ganes que arribés la meva oportunitat i aprofitar-la. He lluitat molt perquè arribés aquest moment”.

I l’afició del Barça, també. El Camp Nou fa mesos que li reclama un pas endavant, insatisfet fins ara amb l’aportació del gallec. L’any passat va fer només un gol i quatre assistències en gairebé 1.200 minuts a la Lliga (amb participació en 26 partits), poc bagatge per a algú que ambiciona recollir el testimoni d’Andrés Iniesta a l’interior esquerre. Però abans de disputar la titularitat al manxec, peça clau per a Valverde en aquest començament de cicle, la trajectòria de Denis ha de passar per convertir-se en un bon revulsiu. I a Getafe, per fi, ho va ser. Com també Paulinho, un altre que busca un lloc a l’onze a partir de resoldre amb eficiència les missions que se li encomanen des de la banqueta. Potser avui, quan Valverde parli en roda de premsa (17 h), s’aclarirà si algun dels dos rep l’oportunitat de ser titular contra l’Eibar demà (22 h).

Deixar d’envejar el Madrid

La por de l’entorn blaugrana és veure si la segona meitat de Denis a Getafe tindrà la continuïtat que no va tenir la seva il·lusionant actuació a Sevilla el novembre passat, o si els minuts golejadors de Paulinho seran un miratge o no.

De moment, Valverde està dosificant la integració de les noves fitxes, per no cremar-les abans d’hora i que no quedin marcades amb una creu que després costi de treure. La gestió és intel·ligent i, fins ara, encertada, i més d’un voldria que tingués el mateix rendiment que la que Zidane va fer d’Isco, Asensio, Morata i Lucas Vázquez en territori blanc. La mirada al Bernabéu era sempre dolorosa: l’equip B, la segona unitat, mantenia -i fins i tot millorava- les xifres del Madrid dels titulars. La temporada passada, el teòric atac suplent del Madrid va marcar 28 gols i va repartir 31 assistències, malgrat haver-se passat la meitat de la Lliga a la banqueta. Dels 134 partits en què van participar, en el 49% van arrencar com a suplents. I tot i viure a l’ombra de Modric, Bale, Benzema i companyia, van rendir a la perfecció. Ahir es va tornar a veure clar.

Pas a pas, Valverde camina cap aquí, sense grans sacsejades ni rotacions en massa. A Getafe, l’únic canvi va ser el de Sergi Roberto per Semedo respecte al duel de Champions amb la Juve. Contra els italians, el de Dembélé per Deulofeu sobre l’onze del derbi. A Vitòria davant l’Alabès, no es va fer cap modificació dràstica al mig del camp (repetien Busquets, Rakitic i Iniesta) ni a la defensa (jugava Sergi Roberto per Semedo), i només es va apreciar l’entrada obligada d’Aleix Vidal per compensar la baixa per lesió de Suárez. L’onze més sorprenent va ser el de la jornada inicial contra el Betis, per les baixes de Piqué (amb molèsties), Iniesta i Suárez (per lesió). Mascherano, Alcácer i Sergi Roberto van ser els escollits. André Gomes o Digne, més testimonials, ara han d’esperar que la cosa vagi més rodada per entrar. És la nova manera de fer.

El Madrid tira de Mayoral i guanya a Anoeta (1-3)

Dos empats al Bernabéu l’estaven deixant sense marge d’error i, fins i tot, amb certa necessitat de fer un gest d’autoritat. I ahir el Reial Madrid el va fer, amb un sobri triomf per 1-3 contra la Reial Societat el dia que faltaven Cristiano, Marcelo, Kroos, Benzema i Kovacic. Borja Mayoral va obrir el marcador i, tot i que els locals van igualar les coses a través de Kevin Rodrigues a la mitja hora, van acabar caient per culpa de l’autogol del mateix lateral i d’una última diana de Bale. El Madrid segueix a quatre punts del Barça.

stats