Doncs jo les envejo

Dèiem que jugàvem per hobby i, de tant que ho repetíem, ens vam convèncer que anàvem a entrenar només per passar-ho bé o per aprendre. Però en molts casos, clavat com la xinxeta d’aquell pòster que admiraves, es descobria el somni que algun dia el futbol fos alguna cosa més. Que fos més la teva vida, per exemple. Tothom pensa en diners, jo més aviat he pensat a sentir-me prioritzada. Una sola vegada, com a mínim. La realitat del futbol femení ha millorat molt a Catalunya i hi ha una piràmide de competicions que permeten a qualsevol nena progressar. El seu nivell marcarà el seu sostre però sap que a dalt, si hi arriba, hi té una elit que en alguns casos ja és 100% professional. Ho és per a 18 o 20 jugadores, comptades, i la resta han de trobar altres camins per compaginar hobby amb estudis o projecció esportiva. Fer el salt americà ja comença a ser un clàssic d’aquesta generació, i quan m’expliquen l’aventura voldria tenir 18 anys i cordar-me unes botes. Un dia.