Publicitat
Publicitat

Golejada estable per seguir madurant

El Barça aprofita la seva adaptabilitat per tombar un innocent Granada

Un altre partit sobri del Barça. Un altre pas endavant en l'apuntalament d'un nou equip equilibrat i versàtil, capaç de dominar però segur en el rol passiu. Més ordenat defensivament. Molt més racional en la seva construïda verticalitat. Més estable.

La golejada al Granada -gols de penal a banda- va ser clara, però tampoc va convèncer un Camp Nou que enyora temps més alegres. Que enyora partits de control insultant, de monòleg absolut. Que enyora aquella sensació de quan el rival no olora la pilota i només pot tancar-se.

No va ser el cas, malgrat que el Granada mai va semblar poder endur-se el partit. Però la manera com el Barça el va derrotar no va ser constant. Els blaugranes van tenir fases de domini de la possessió, fases més tranquil·les d'un cert replegament i una fase final de contraatac salvatge, amb la bala Adama cavalcant per l'esquerra, decidit a ensenyar en pocs minuts tot el ventall de qualitats que l'anuncien com a pròxim nom a memoritzar.

El d'ahir va tornar a ser el Barça adaptable que està polint Martino. Aquest nou Barça mutant que s'adapta a la proposta del rival sense vergonya, que fingeix cedir la iniciativa per fer mal amb les seves noves armes. Va ser el Barça més futbolístic al qual ens hem d'acostumar.

Còmode en atac i en defensa

En atac estàtic, el Barça va aprofitar-se de l'organització defensiva del Granada per moure'l a conveniència. L'equip andalús va tapar la pujada de Montoya i Adriano per convidar els blaugranes a entrar en l'embut interior que sostenia Iturra per davant dels centrals. La mobilitat interior de Cesc i Iniesta desplaçava els migcampistes rivals i, de retruc, movia la protecció d'Iturra, sobretot quan havia de saltar a la pressió sobre Busquets. Sense ell a la frontal, el Granada no podia tapar l'aparició entre línies de Neymar, ahir fals nou , ni les incorporacions des de segona línia de Cesc i Iniesta. Poc encertat per fora amb Alexis i Pedro, va ser a través d'aquest joc interior per on el Barça va sentir-se fort al primer temps.

El-Arabi pel centre i Brahimi i Piti per les bandes van amenaçar-lo, sobretot quan obligaven Piqué i Bartra a sortir de la zona central per defensar-los, però van topar sempre amb un Barça ben replegat. L'equip va saber-se recollir per darrere de Neymar i Pedro, amb Alexis tancant, Iniesta saltant a la pressió i Cesc aparellant-se amb Busquets per davant d'una línia de quatre i de Pinto. Sí, jugava Pinto, que va saber aturar l'única que va tenir.