Futbol Femení

Holanda arrasa en la seva Eurocopa (4-2)

Les amfitriones aconsegueixen capgirar el gol inicial de Dinamarca i, després del descans, desencallen la final amb un gol de falta de Spitse. Miedema remata la festa local al temps afegit

Miedema i Martens s'abracen després de l'1-1 contra Dinamarca / EFE

No estava entre les candidates a l'inici de l'Eurocopa. N'era l'organitzadora, sí, però semblava difícil que tingués suficient bagatge per imposar-se a les teòriques aspirants al títol. Tampoc ajudava el fet que la seleccionadora, Sarina Wiegman, hagués assumit el càrrec per la destitució, a finals de desembre, del tècnic Van der Laan. Holanda, però, contra tot pronòstic però amb tots els mèrits acumulats durant les tres setmanes de torneig, gràcies a un trident ofensiu absolutament letal i a una disciplina col·lectiva que l'ha mantingut sempre ben plantada sobre el terreny de joc, s'ha proclamat campiona d'Europa en imposar-se a la final a Dinamarca per 4-2. Més de 28.000 espectadors han gaudit de l'èxit de l''orange' al Twente Stadion d'Enschede.

I això que el partit se li ha posat ben complicat només començar. Holanda encara no havia jugat ni un sol minut per sota en el marcador en el campionat i s'ha vist obligada a fer-ho a la final. Ni més ni menys que a la final de l'Europeu que ella mateixa organitza, davant la seva afició, amb la pressió de no poder fallar. Hauria pogut pesar-li més la responsabilitat, però Holanda, aferrada a la velocitat de Van de Sande, al toc precís de Martens i a la intimidació de Miedema entre centrals, ha sabut refer-se del gol inicial de Nadia Nadim, de penal, i s'ha posat de cara la final. El 0-1 al minut 6 s'ha neutralitzat només quatre minuts després, amb un bon gol de la nova davantera de l'Arsenal, Miedema, que ha rematat a tocar de l'àrea petita una centrada precisa de la rapidíssima Van de Sanden des de la dreta. L'1-1 ha reanimat l'afició, il·lusionada com mai amb una selecció que ja feia pinta de campiona.

Perquè l'empenta del gol ha encès la maquinària holandesa. El combinat local ha acceptat el peatge que tenia el fet que, de l'emoció i les altes revolucions, el partit s'obrís. La final s'ha convertit en un partit d'anades i vingudes. Descontrolat. L'intercanvi de cavalcades ha donat ales a les dues atacants de Dinamarca, Nadim i Pernille Harder, l'única opció de victòria que tenia l'equip de Nils Nielsen, però també ha anat trobant resposta del trident ofensiu holandès, sobretot de la rapidíssima Van de Sanden i de Groenen, que arribava des de segona línia. Al minut 27, Lieke Martens, autofabricant-se una jugada, ha afusellat la portera danesa per fer el 2-1.

Però tampoc ara, el gol ha permès que el partit s'estabilitzés. En un contraatac, Harder ha tornat a igualar les coses, després d'orientar-se una pilota i rematar amb ferocitat contra la xarxa. 2-2 i descans.

Al segon temps, la cosa ha començat més calmada. Amb 'una falta a la vora de l'àrea, però, ha arribat el 3-2 per a Holanda. La capitana, Sherida Spitse, ha sorprès amb un xut ras que la portera Petersen només ha pogut veure entrar a gol. Sense capacitat de reacció, tot i el coratge de Nadim, Harder i Troelsgaard, Dinamarca s'ha anat allunyant de l'empat. Que Miedema, just quan es complia el minut 90, hagi sentenciat amb el 4-2, ha acabat de treure-li les esperances. Els últims minuts han sigut una festa: canvis i ovacions a les jugadores, les noves heroïnes d'Holanda. Les noves campiones d'Europa.

Millor jugadora del torneig: Lieke Martens (Holanda)
Bota d'Or: Jodie Taylor (Anglaterra -  5 gols)
Bota de Plata: Vivianne Miedema (Holanda - 4 gols)
Bota de bronze: Lieke Martens (Holanda - 3 gols)