Publicitat
Publicitat

Barça

La Juve de les mil cares

Els 'bianconeri' combinen diferents propostes de joc que, en la final davant del Barça, poden convertir-lo en un equip que equilibri la paciència amb una pressió agressiva i el contraatac amb un futbol més combinatiu

Cap equip té un únic pla. Ni tan sols el Barça ha acceptat afrontar l'era moderna del futbol actual amb una única proposta i, especialment aquesta temporada, ha assumit que necessita diferents cares per ser competitiu sempre. Per tornar a guanyar. Però el Juventus és especialment versàtil, des del seu esquema tàctic (4-4-2 o 3-5-2) fins a les seves zones d'espera sense pilota o els seus mecanismes d'atac. Físic i polivalent, l'equip de Massimiliano Allegri combina diferents alternatives que el converteixen en un equip molt i molt complet. S'espera que matisi algun dels seus conceptes en el context d'una final de Champions en què no parteix com a favorit, però passarà per tots els seus registres per posar contra les cordes el Barça. En un escenari de partit lògic, els blaugranes tenen dinàmica de joc per endur-se el trofeu amb solvència, però també els italians tenen més que arguments per dificultar la celebració de la cinquena corona europea dels catalans. Repassem les alternatives de la 'Vecchia Signora'.

Pressió alta sobre la sortida de pilota

Anar a buscar al rival des del seu porter és una carta que encaixa amb la filosofia d'Allegri i que, a més, s'ajusta amb una plantilla de gran capacitat física i fort desplegament. En els grans partits d'aquesta Champions, i en la majoria de partits de la Serie A, s'ha vist un equip valent, que trepitjava la frontal de l'àrea rival per condicionar la sortida de pilota del porter rival. Fins i tot al Bernabéu, on durant molts minuts gestionava un marcador amb avantatge, va preferir esperar lluny de la seva porteria que tancat al seu propi camp. Contra el Mònaco, rival poderós amb espais oberts, també va optar per avançar línies en molts moments de partit. És una aposta que també alternarà contra el Barça.

Alternatives de replegament

Però és insostenible plantejar un partit, –i especialment una final, i especialment contra el Barça, i especialment contra aquest Barça–, amb la línia de pressió tan alta. Per això la Juve combina altres formes de replegament, en què espera a tres quarts de camp, ben ordenada, o fins i tot recula molt més a prop de la seva àrea. Contra el Madrid, per exemple, va haver d'alternar per reaccionar als moments de més domini del conjunt madridista. L'escenari a Berlín, amb un Barça, com volia Luis Enrique, "sent l'amo de la pilota", hi haurà molts minuts d'aquestes segones opcions, sobretot quan en la fase inicial del joc, els blaugranes superin la primera línia de pressió 'bianconeri'.

Capacitat per viure en l'acumulació

Aquesta Juve està trencant el tòpic d'equip italià, però inevitablement, té una personalitat fortament competitiva, que el fa ser un equip molt solidari defensivament, molt sòlid, capaç de resistir molts minuts sense pilota. I ho pot fer, a més, en pocs metres i sense manies. En pilotes exteriors, té clar que ha de protegir l'àrea per blindar el seu porter.

I, també, que ha d'ofegar i deixar sense sortides el rival perquè no progressi.

Desplegament des de Morata o Tévez

Seria un error imaginar-se un Juventus radicalment arraconat a camp propi, perquè els 90 minuts plantejats així, serien una eternitat inabastable per als italians. Especialment si no hi ha Chiellini, l'ànima defensiva de la 'Vecchia Signora'. A més, tallarien les seves opcions de contraatac, que són especialment letals si el pot activar en una bona localització. Si roba la pilota massa lluny de la porteria rival, el desplegament ofensiu se li complica.

En canvi, si té possibilitats d'activar el mecanisme d'atac en posicions avançades, li funciona la carta de Morata, l'encarregat de temporitzar amb el seu poderós joc d'esquena, en màxima profunditat. Amb pilotes directes a l'exmadridista, la Juve guanya temps per arribar al remat. I ho fa, generalment, amb tres o quatre alternatives: Tévez, Vidal, Pogba i Marchisio (o Pereyra).

El Barça, i especialment la parella de centrals, hauran de vigilar amb el futbol referencial de l'exjugador del Reial Madrid. La funció de Piqué, sempre uns metres per darrere del seu company marcador, pot ser determinant per gestionar les arribades en tromba dels rematadors secundaris de la Juve.

De fet, el factor Tévez, entrant des de segona línia, també pot ser perillós en situacions en què el Barça pugui tenir la línia defensiva molt a dalt i s'hagi produït una pèrdua de pilota sense prou preparació.

Portar la iniciativa

Aquest rol més reactiu és el que s'espera que assumeixi la Juve. Per desig inicial i, més probablement, per necessitat de partit contra un Barça que voldrà carregar el pes del partit. Tot i així, el conjunt italià té capacitat per frenar dinàmiques a través de la pilota. Vol, també, iniciar el joc de manera controlada i pausada, madurant la jugada des dels centrals. En aquesta faceta és clau Pirlo en la base de la jugada, però els rivals (com en la imatge, el Madrid), acostumen a evitar-ho, amb marcatges directes sobre el veterà migcampista.

Superat aquest inconvenient de no poder passar per Pirlo, que la Juve salva amb el talent dels seus laterals i les ajudes dels interiors, l'equip italià busca instal·lar-se a camp rival per donar marge a les pujades exteriors. No sembla que hagi d'insistir gaire en aquest pla, però voldrà trobar oxigen amb possessions llargues en algun moment de la final contra el Barça. I Pirlo tornarà a ser decisiu, com a motor de l'atac organitzat del seu equip. La Juve no té els mecanismes del Barça en atac estàtic, però troba ruptures i mobilitats que poden esquerdar la defensa blaugrana. Perquè, malgrat la millora amb Luis Enrique, el Barça tampoc viu còmode amb estones llargues sense pilota a camp propi, sobretot si les amenaces neixen dels futbolistes de segona o tercera línia (que implicarien el replegament fins a l'àrea de Neymar si puja Lichtsteiner, o Messi si avancen Pogba i Evra). Per això és determinant que Pirlo no visqui còmode per veure la jugada. Si juga molt abaix, però, dificultarà la seva pressió. O surt un home de la zona central del Barça (Rakitic o Iniesta) o baixa Suárez.

Espais per sorprendre

Si la Juve té opcions per estirar aquests moments, i acumula jugadors a camp rival, però, haurà de vigilar en la transició atac-defensa, on no és prou ràpid. La velocitat la té per fora amb els laterals i en els primers migcampistes, però són fàcilment superables si el Barça traça bé el contraatac. La Juve pot pagar molt cares contra el Barça algunes situacions patides contra el Madrid o el Mònaco.

D'aquí que s'esperi una versió més rebaixada de la Juve expressiva que intenta implantar Allegri.