Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

L’Espanyol guanya i s’endú al llit el somni d’Europa

Com a mínim durant unes hores, una nit, l’Espanyol podrà dormir en setena posició, la classificació que pot donar dret a jugar competició europea l’any que ve, gràcies a la sòlida victòria per 2-0 que va aconseguir ahir a Ipurua. Consolidar la posició dependrà del que faci avui l’Athletic contra el Dépor, i demà el Màlaga a Almeria, però la consistència amb què l’equip es va moure ahir il·lusiona. La fantasia europea segueix sent aquell somni que ningú, ni cos tècnic ni jugadors, volen acabar de creure’s i, si es pessiguen, no saben encara si és real. Aquest punt d’anar jugant sense fixar-se cap objectiu podria considerar-se poc ambiciós, però està sent la fórmula que més allibera un equip que ahir va mostrar-se més ofensiu que mai. Sergio González va apostar per un onze amb tres davanters, en previsió d’un partit de joc directe, aeri i de molta àrea. I va encertar. Amb Sergio García, Caicedo i Stuani convivint en punta d’atac, l’Espanyol va sentir-se sempre poderós, i no va perdre l’ordre gràcies a la disciplina d’un Javi López imperial al mig del camp. Superat l’ensurt inicial d’uns primers minuts de cert nerviosisme, quan l’Eibar encara va tenir moral per buscar els punts que el treguin de la zona baixa on s’està enfonsant sense remei, l’Espanyol va aconseguir el control. Era un control més posicional que evident, però va anar ofegant l’energia local. La pressió periquita va anar anul·lant les idees dels de Garitano, que van anar perdent l’espurna del principi, quan Berjón havia obligat a intervenir Casilla.

Sense fluïdesa en el seu joc, l’Eibar es va anar esmicolant, i només va tornar a treure el cap després d’encaixar el 0-1 al minut 29, quan Sergio García va culminar amb un xut a l’escaire una triple ocasió que abans havien fallat Stuani i Caicedo. Però la resposta guipuscoana va ser estèril.

A la segona meitat, l’Espanyol no va permetre que els locals s’enganxessin en el partit i, a través de la pilota, va anar madurant-se la victòria. En un contraatac letal després d’una acció no finalitzada dels locals, va sentenciar per mediació de Stuani, que va afusellar Irureta. Encara quedava mitja hora, però l’Espanyol estava tan ben plantat sobre la gespa que l’Eibar no hi va poder fer res. Les ganes de somiar dels blanc-i-blaus són silencioses, però són reals. I com a mínim aquesta nit estan permeses.