Misc 12/12/2013

L'enyorat privilegi de decidir els ritmes

El Barça s'agrada contra un Celtic dèbil

i
Natalia Arroyo
2 min

La qualitat del rival haurà de tornar a posar context a la golejada del Barça ahir al Camp Nou, però la necessitat de retrobar sensacions després d'uns últims dies enrarits li dóna valor. Ha de donar-n'hi. El Celtic, condicionat per un matiner gol que va esmicolar qualsevol opció de sorprendre al contracop, va ser una joguina en mans d'un Barça que va recrear-se en la seva versió més pausada, més barroca, més protagonista.

Durant pràcticament tot el partit (no tot), els de Martino van tirar de possessions llargues, de circulació de pilota des dels centrals, fent participar fins i tot Pinto per treure's de sobre la pressió de l'únic i tímid davanter que intimidava els centrals. L'equip va censurar-se xuts a porteria, un pecat d'altres èpoques que semblava haver-se corregit, i va intentar pressionar el Celtic els pocs cops que els escocesos buscaven aire retenint la pilota al seu camp.

No va ser la recuperació d'una proposta estable durant gairebé 90 minuts el millor del triomf d'ahir. La millor sensació que va deixar el Barça abans del sorteig de vuitens de final va ser la de (tornar a) dominar els ritmes de joc. La de decidir quan prémer l'accelerador i quan rebaixar la velocitat. Aquest equilibri que tan dictador l'havia fet ser i que, últimament, el feia trontollar. El feia víctima.

El rondo per descansar

La comoditat del marcador va obrir al final la temptació de rebaixar la intensitat i va acostar lleugerament el Celtic a Pinto. Però el Barça va amagar la pilota, va remenar-la sense pressa, abusant, si calia, de les passades simples entre centrals, o el moviment pla de venir dels migcampistes per tornar-la de cara i prou. Va tornar el rondo gegant. El rondo per descansar.

Enmig d'aquest ball posicional, d'aquest entrenament amb rival, l'electricitat de Neymar i l'activitat d'Alexis acceleraven uns atacs immaculadament sostinguts per Busquets a la base. El de Badia, canviat per Song amb tot decidit, va fer un partit sublim. De les seves recuperacions i basculacions per temporitzar en va néixer la confiança que va fer possible sobreviure als pocs minuts de joc descontrolat de l'equip entre els minuts 20 i 30. De la seva visió per sumar solucions en la circulació de pilota per davant de Xavi van generar-se els espais per animar les pujades, sobretot, de Montoya per la dreta. Bon símptoma, que llueixi aquesta versió de Busquets, el millor rellotge per recuperar el privilegi de dir quan. I dir ara.

stats