Publicitat
Publicitat

BARÇA

L’estiu recorda al Barça el valor de la defensa

El degoteig en el retorn dels internacionals no ajuda a ordenar una pretemporada amb molts gols rebuts

Una pretemporada és per generar dubtes. Infinits, si pot ser. Però mai per entrar en pànic. Pot semblar una trampa teòrica sobre la qual el Barça intenti refugiar-se després de la golejada encaixada contra el Liverpool, però és el repte que afronta aquesta setmana Luis Enrique Martínez. El tècnic blaugrana va dir, després del 4-0 a Wembley, que tenia més ganes que mai de començar la setmana d’entrenaments a Sant Joan Despí. “Per seguir treballant i per corregir els errors”, concretament. I per poder-ho fer, per fi, amb tots els jugadors a disposició, malgrat que encara hi ha tres grups amb diferents càrregues de treball en funció de quan s’han anat reincorporant a la pretemporada.

El degoteig en el retorn dels internacionals -l’últim serà el portuguès André Gomes, que s’estrenarà avui- ha sigut, de fet, el principal condicionant del primer mes de feina d’un Barça que, com ha patit en els dos estius anteriors amb Luis Enrique, no ha arrencat amb les millors sensacions possibles. Sobretot en zones defensives, on l’equip s’ha deixat prendre la cartera en situacions inadmissibles. Segueix sense posar-se en qüestió l’esforç defensiu dels jugadors, agressius i implicats sense pilota, però sí que es nota una certa relaxació en alguns moments del joc que, durant la temporada, no es produeix. O, quan s’ha produït, s’ha compensat de seguida per seguir fent sostenible la resta de mecanismes ofensius de l’equip. L’estiu i la pretemporada han tornat a posar de manifest que la fortalesa del Barça del trident és la seva fiabilitat defensiva.

Sona contradictori però no ho és. Encara que l’aficionat blaugrana senti que els seus cracs golejadors sempre podran marcar un gol més que el rival i guanyar, la millor dinàmica de l’equip ha coincidit amb les etapes en què s’ha mantingut més dies seguits la porteria a zero. En ple debat de quin porter ha de ser titular, si Ter Stegen o Bravo, l’exigència de no encaixar gols guanya força.

Pretemporada, sinònim de golejada

En aquesta pretemporada, el Barça no s’ha estat cap partit en blanc, quan durant l’any va resistir amb la porteria a zero en gairebé el 42% de les jornades. El Celtic n’hi va fer un, el Leicester dos, i el Liverpool quatre -amb l’extra que, a més, va deixar-lo sense marcar-. L’any passat, en una pretemporada igualment caòtica en el retorn d’internacionals, va passar si fa no fa el mateix, amb un balanç negatiu de 6 gols a favor i 8 en contra. Incloent-hi les dues Supercopes, d’Europa contra el Sevilla i la d’Espanya contra l’Athletic, el Barça havia encaixat 17 gols en 7 partits, com si l’estiu l’afeblís. L’inici de Lliga, excepte en les dues primeres jornades, va ser una mica irregular, fins que al novembre es va començar a estabilitzar l’equilibri defensiu de l’equip.

Fins i tot en el primer any amb Luis Enrique, el Barça va deixar-se marcar contra rivals inferiors com el Niça o el Nàpols, i va mostrar errors de concentració que van encendre les alarmes, com ha passat ara. Entre les conclusions dels amistosos hi ha la necessitat de millorar en la tensió competitiva d’homes com Mathieu, Arda Turan o Busquets, però també, la tranquil·litat que Piqué i companyia encara no estan rodats. I és que a l’equip, mentre no arribi la competició de veritat, li agraden els dubtes. Els necessita, per seguir creixent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT