El Liverpool esmicola un Barça tendre i en plena revolució
BarcelonaEn el tercer partit de pretemporada, el primer per al gruix principal d’internacionals, el Barça va encaixar a Wembley una dura i impactant golejada contra el Liverpool, que va desfigurar-lo amb un feridor 4-0. L’equip de Jürgen Klopp no va tenir cap mena de pietat de les errades defensives catalanes, un caramel per a la velocitat ofensiva dels anglesos. L’excés de valentia en el posicionament ofensiu dels blaugranes, sobretot dels laterals, sempre molt amunt en la sortida de la pilota, i dels pivots, sovint situats en paral·lel, va dificultar el balanç defensiu d’un equip que, en cada pèrdua, es va trobar massa obert per impedir la progressió rival. I això va facilitar el pla de partit dels reds.
El primer regal blaugrana va ser d’Arda Turan, que, amb una passada enrere massa curta, va permetre als anglesos cavalcar al contraatac i obrir el marcador al quart d’hora de joc. Mané va rematar l’acció sense que Ter Stegen, ahir titular, hi pogués fer res. L’equip va intentar reaccionar al cop amb un pas endavant però va arribar al descans per sota en el marcador després de desaprofitar un parell d’ocasions, sobretot un pal de Messi al minut 22 i una doble ocasió d’Arda Turan i Luis Suárez.
El drama va arribar a la represa, perquè en dos minuts el Liverpool va liquidar el matx. Primer Mathieu va estar massa tou i va provocar un altre atac en estampida dels reds, que va acabar amb Mascherano fent-se un autogol a la porteria que ja defensava Claudio Bravo. El xilè va quedar venut en la següent acció, després que Busquets es deixés robar una pilota en una zona delicada i permetés que Origi sentenciés amb el 3-0.
Retorns i debuts esquitxats
De nou la reacció blaugrana va intentar oblidar-se del marcador per seguir centrant-se en l’adaptació a una idea de joc renovada, retocada respecte a l’any passat. I és que sembla el mateix Barça però no és el mateix Barça, si més no, de moment. I ja no només perquè estigui en pretemporada i que, per a mitja columna vertebral, el d’ahir a Wembley fos el primer partit de l’estiu (Iniesta, Piqué i Rakitic van jugar l’última mitja hora). Tampoc perquè té un bon grapat de cares noves, com Lucas Digne, que va estrenar-se com a blaugrana al lateral esquerre també en el minut 60, o Denis Suárez, que va tornar a mostrar gran capacitat d’adaptació, com a migcampista obert en banda dreta.
No és el Barça de l’any passat perquè està provant mecanismes nous per trobar una versió actualitzada d’ell mateix. Ahir l’equip va aproximar-se al 4-4-2 i el 3-5-2, amb Messi ocupant posicions més centrades, gairebé com a mitjapunta, i Busquets, acompanyat d’Arda, a la zona central. També va destacar l’actuació com a migcentre de Rakitic, que va substituir precisament Busquets per moure’s molt més lluny de l’àrea del que ho ha estat fent amb Croàcia a l’Eurocopa. En una pilotada llarga al descompte, el Liverpool va fer més gran la ferida amb el quart gol, de cap, de Grujic.
A la revolució tàctica que s’està gestant, però, li falten encara moltes hores d’entrenament i partits. El toc d’atenció del Liverpool no ha d’obrir cap crisi, però destrempa els plans de regirar l’equip que tenen els tècnics. Cal temps.
