03/06/2015

No és la Champions, el somni és el triplet

2 min
No és la Champions,  el somni és el triplet

Sant Joan DespíTres. No un. Ni dos. Tres. Tres és el número que, ambiciós, sobrevolava ahir la Ciutat Esportiva del Barça, i que fa dies que sobrevola tot el club. Tres rodes de premsa, tres protagonistes i tres títols a l’horitzó. “Dissabte no només hi ha en joc guanyar la Champions -reflexionava Luis Enrique, l’última veu del media day blaugrana-. Hi ha la possibilitat de tornar a guanyar el triplet. Que el club només l’hagi aconseguit un cop en la seva història, que ningú l’hagi guanyat mai dues vegades, demostra la magnitud del repte”.

I ahir ningú s’amagava d’aquesta responsabilitat. L’entorn, especialment crescut després d’assolir la Lliga i la Copa amb autoritat, ja la celebra, però el vestidor viu amb equilibri les hores prèvies, buscant en la mateixa rutina de tota la temporada l’estabilitat emocional que reclama una cita transcendent com la de Berlín. La confiança és absoluta, l’equip hi arriba “molt bé”, però la dinàmica positiva no és, per a Javier Mascherano, “garantia de res en una final, en què qualsevol detall ho altera tot”.

La plantilla aprecia l’etiqueta de favorit que els ha penjat l’afició, però internament manté els peus molt més a terra. “Ningú és invencible, res ho és, a la vida”, advertia el Jefecito, i Ter Stegen reclamava “concentració” per arrodonir un any de feina “molt ben feta”. El “respecte” pel Juventus és gegant, per la versatilitat del seu futbol, per la fortalesa del seu mig del camp, pel talent dels seus homes gol i per la capacitat competitiva que acompanya sempre els equips italians. Fins i tot els que tenen un estil modernitzadament poc italià. “Serà un rival molt diferent de tots els que ens hem trobat fins ara. Pot tenir la possessió, però també està còmode sense pilota. Pot pressionar a dalt o esperar al seu camp. Serà un duel dur”, analitzava Busquets, en la línia del discurs dels seus companys a la medul·lar, Iniesta i Xavi. No va ser casual que el primer torn de compareixences posés el focus en el triangle del mig del camp que va començar aquest cicle que ara recicla Luis Enrique. “Està fent una primera temporada aquí espectacular -va dir d’ell Xavi-. Ha sigut el millor líder que podíem tenir”. El de Terrassa afronta l’últim partit de la seva carrera al Barça amb la “il·lusió” d’acomiadar-se aixecant la Champions. “Seria un altre any històric, i un final espectacular”, va reconèixer. Aquest factor, de fet, servirà de motivació extra per al grup, segons Iniesta, que s’imagina “una última imatge de Xavi alçant la Champions” com el millor final possible per al que considera “el número u” en la seva demarcació.

Ni tan sols Pirlo, un altre nom propi de la final, prendrà aquest privilegi al vallesà. “Ens interessa que entri poc en joc”, admetia Luis Enrique, que accepta la varietat tàctica del partit i per això reclama “dominar la pilota des de l’inici. “Però com que no la podrem tenir sempre, ens aniran bé altres recursos”. El joc directe és una opció, i Messi, la peça imparable. “Pot repetir el gol de l’Athletic en qualsevol competició”, van insistir els companys, contradient Chiellini. El central se les veurà amb un Suárez que ha deixat “en el passat” l’incident del Mundial. “Està motivat perquè és la Champions -suavitzava Mascherano-. I la vol guanyar”. Com tots.

stats