Phelps passa el testimoni a Bolt

BarcelonaEls dies previs als Jocs de Rio de Janeiro no van ser els convencionals d’una cita d’aquesta magnitud. En les últimes setmanes pràcticament no es parlava del torneig olímpic en termes esportius i tota l’atenció mediàtica la van centrar aspectes polítics, socials o econòmics, que van amagar els atletes darrere de polèmiques sobre dopatge i enrenous organitzatius. Tot era caos, amb robatoris i brutícia a la Vila Olímpica, obres per acabar en tots els estadis, i un descontentament general a la ciutat que no generava cap bona energia.

Però els primers dies de competició han aconseguit el que semblava impossible a la ciutat carioca, que l’etiqueta dels pitjors Jocs Olímpics de la història s’anés esquerdant i que, de mica en mica, Rio 2016 s’hagi anat convertint en uns Jocs de llegenda. Plens d’històries de superació, de casos d’èxit, de grans finals per recordar.

Principalment, l’esport que ha sigut responsable d’aquest tomb en el discurs ha sigut la natació, focus de la primera setmana dels Jocs. Badalona recordarà sempre la cita de Rio, perquè és la que ha acabat de catapultar una Mireia Belmonte gegantina, la primera nedadora catalana que s’ha penjat l’or i la quarta atleta que acumula quatre medalles en la seva trajectòria olímpica, sumant-hi el bronze aconseguit el primer dia. En la final dels 800 m, s'ha quedat a les portes del podi malgrat fer rècord d'Espanya (8.18.55).

El cas de Belmonte és el que queda més a prop, però els Jocs de Rio s’estan fent un lloc en la història olímpica amb les gestes de Michael Phelps. El nord-americà, que aquesta matinada va penjar-se la seva 27a medalla, amb la plata al 100 m papallona, no deixa d’ampliar la col·lecció de medalles i fites. El seu retorn a l’alta competició després de dos anys desconnectat de la natació ha convertit el dia a dia al centre aquàtic en un espectacle que l’afició local ha ovacionat, que els rivals han admirat i que l’espectador ha celebrat, encara que fos ben entrada la matinada en hora catalana.

En paral·lel, la natació també ha vibrat amb el talent de l’estatunidenca Katie Ledecky, dominadora absoluta de totes les distàncies del lliure -tant les de velocitat com les de mig fons- i que en la nit de divendres a dissabte va superar el seu rècord en la final dels 800 m, amb un crono de 8:04.79. L’altre gran nom de l’aigua ha sigut el de l’hongaresa Katinka Hosszú, poderosa i autoritària en totes les grans finals que ha disputat, excepte en l'última, els 200 m esquena en què s'ha vist superada per Maya Dirado. El binomi que l'hongaresa forma amb el seu marit i entrenador Shane Tusup, un xòuman a les graderies, no ha passat desapercebut al voltant de la mercantilitzada Dama de Ferro.

Al marge de la natació, Rio s’ha vestit de glòria amb els mags de la gimnàstica artística, que també faran que la cita brasilera es recordi com la de l’eclosió d’una de les gimnastes més espectaculars mai vistes en un pavelló, Simone Biles, i la de la consolidació d’un veterà mestre, Kohei Uchimura. La nord-americana, que encara seguirà buscant ors a partir de demà, ha deixat bocabadat tothom amb la seva elegantíssima potència en categoria femenina, mentre que en la masculina el japonès ha demostrat que segueix sense tenir rival després d’haver sigut campió olímpic a Londres i plata a Pequín.

Ara, sense l’aigua i amb la gimnàstica que esgota els seus dies d’acció, els Jocs no quedaran orfes perquè l’atletisme seguirà ocupant la part principal de l’actualitat diària. Ja ahir, en la primera jornada, el tartan de l’estadi olímpic va inaugurar la competició amb un estratosfèric rècord mundial. L’etíop Almaz Ayana va endur-se l’or en la final dels 10.000 metres i, amb un crono de 29:17.45, va rebaixar 14 segons el registre que la xinesa Wang Junxia havia fixat com a rècord l’any 1993. Sembla el millor auguri del que anirà venint.

La gent espera que el jamaicà Usain Bolt, si el nord-americà Justin Gatlin l’hi permet, reculli el testimoni de Michael Phelps i ampliï la seva llegenda amb una altra exhibició de velocitat, després dels èxits a Pequín i Londres. De moment, Bolt ja reparteix joc amb xous per enamorar el país brasiler, ballant samba i fent-se selfies amb centenars de periodistes.

L’esforç dels atletes, però, tampoc ho pot tapar tot, i Rio 2016 cada dia conviu amb alguna mala notícia que descobreix els forats d’unes instal·lacions acabades amb presses i malament. Des de les immenses cues que van bloquejar els accessos el primer dia i que van aigualir els primers minuts de la cerimònia d’inauguració, fins als problemes en totes les proves a tocar del mar. Ahir es va haver de tancar la piscina de salts per excés d’acidesa a l’aigua, que estava totalment verda i feia pudor. De Bolt depèn que això acabi pesant més que els seus ors.