Publicitat
Publicitat

Pocs i obligats a jugar-ho tot

La coincidència de lesions i sancions que viu el Barça porta la plantilla al seu límit de minuts

Va ser impossible amagar-ho: el Barça no estava gens fi contra l’Eibar. Tot i que hi va posar una intensitat alta, el seu joc no va fluir. L’equip anava al límit, a estones mentalment, a estones físicament. I és una situació que fa setmanes que s’allarga. Les lesions i sancions s’estan acumulant a l’entitat blaugrana i la part protagonista de la plantilla està obligada a acumular molts més minuts dels que el cos tècnic hauria volgut repartir-li. El càstig, per menor que sigui, que rebi ara Javier Mascherano pel seu “la concha de tu hermana” a l’àrbitre Del Cerro Grande s’afegirà als problemes que ha de gestionar Luis Enrique cada setmana per donar una alineació o, fins i tot, una convocatòria de garanties. Per acabar-ho d’adobar, aquest dimecres s’ha de jugar l’anada dels setzens de final de la Copa del Rei, un partit que s’ha hagut d’incrustar en l’únic forat del calendari que quedava lliure, perquè el Barça marxarà a finals de desembre al Japó per disputar el Mundial de Clubs.

Obertament, es continua esquivant el verb 'sobreviure' per parlar d’aquesta fase de la temporada que està afrontant l’equip, però les seves prestacions confirmen que són dies de sequera futbolística. L’objectiu és sumar punts i guanyar temps, i la imatge queda en segon pla, mentre no es disposi de tots els efectius. En els pròxims dies s’han d’afegir a la dinàmica de l’equip Thomas Vermaelen i Andrés Iniesta, KO per lesions musculars des del setembre. I Sergi Roberto no hauria de trigar gaire més a tornar a estar al 100%, després de l’ensurt que va tenir a Boríssov.

Per què hi ha tantes lesions al Barça aquesta temporada?

Amb tot, el Barça comença a fregar el límit de minuts acumulats pels seus principals protagonistes. Els quadres de fatiga de Rafel Pol marquen en vermell, especialment, el volum de càrrega competitiva que acumulen Suárez, Mascherano, Busquets i Rakitic, que porten jugats més del 80% dels minuts totals de l’equip. L’any passat, excepte Messi, que va jugar gairebé el 94% dels minuts totals, cap jugador va travessar la barrera del 80%. Ja n’hi ha quatre enguany.

Les xifres de l’uruguaià són especialment contundents: només s’ha perdut els 90 minuts del 4-1 al Llevant. El cas dels migcampistes, precisament el triangle que va enfrontar-se a l’Eibar diumenge, és més delicat, perquè semblen obligats a haver de seguir assumint partits sense pràcticament descans. La  lesió de llarga durada de Rafinha (que havia arrencat amb gairebé el doble de minuts, 52%, que l’any passat, 31%), les últimes de  Sergi Roberto (l’altre que feia un pas endavant) i Iniesta, més l’absència d’una alternativa com era Xavi l’any passat, no deixen cap més opció que seguir carregant les cames de minuts. Mascherano ja acumula el 88% del temps, un 17% més del que va jugar la temporada passada. El patró es repeteix de manera encara més greu en els casos de Busquets i Rakitic, que en quatre mesos han hagut de suportar el 21% i el 20% més de minuts que l’any passat.

Hi ha algunes dades, però, que reclamen una mirada més pausada no en termes de volum total, sinó de volum concentrat en les últimes setmanes. Són els casos de Piqué i Neymar. En el cas del central, contra l’Eibar va traspassar la barrera dels set partits sencers consecutius que va establir l’any passat. El barceloní fa vuit partits que no descansa, quan l’any passat va encadenar un màxim de cinc partits de Lliga i dos de Champions. Si no acumula més minuts és per la sanció que el va apartar en les primeres jornades del campionat.

La situació de Neymar és semblant. Unes galteres el van mantenir al marge al començament, però fa deu partits que no descansa. Havent d’assumir, a més, la pressió de fer de Messi. Aquesta situació de jugar sí o sí cada setmana només es va donar el curs passat en l’últim mes i mig de temporada, quan estaven en joc els títols.

Si l’any passat es van evitar moltes petites lesions, habituals quan el jugador se sobrecarrega de partits, va ser per l’habilitat amb què es van poder combinar els descansos, ja fos amb suplències completes o amb substitucions estratègiques quan el partit estava resolt. Ara la situació està fent difícil que Mascherano o Rakitic, per exemple, no encadenin massa titularitats. Amb Busquets, de moment, s’estan trobant mitges hores de descans quan el partit s’encarrila, en la línia del que es va fer la temporada passada. El de Badia del Vallès i el croat són, de fet, els titulars més substituïts fins ara, amb cinc finals de partit que han seguit des de la banqueta.

Un nom que no apareix entre els primers en minuts és el de Dani Alves, que va ser el tercer que més va jugar la temporada passada i que, per lesions i rendiment, ara està tenint menys pes. L’any passat va arribar a encadenar vuit partits sencers sense parar, i des que ha reaparegut està sent reservat en els últims cinc o vuit minuts d’alguns partits per evitar una recaiguda.

La idea és clara: el cos tècnic intenta minimitzar tant com pot l’impacte que les lesions i sancions està tenint en la fatiga d’un Barça que encara té un dur camí fins a arrencar el 2016, quan rebrà l’oxigen d’Arda Turan i Aleix Vidal. Però, de moment, la segona fila no està oferint el rendiment que permetria alliberar els titulars. No hi són Pedro, Xavi ni Montoya i, amb els lesionats actuals, perquè el 32,6% de minuts que assumien no recaigui sempre en Munir, Sandro, Gumbau, Adriano o Douglas, l’única alternativa és seguir tensant la corda sobre els mateixos 8 o 10 jugadors. Però, mentre això duri, més d’un creuarà els dits al Camp Nou.