Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

"Sóc migcampista però estic jugant de lateral perquè el que vull és jugar al Barça”

És gairebé imperceptible, però en la gestualitat de Sergi Roberto s’insinua una gran confiança en ell mateix, una mena de certesa que les coses seguiran anant bé

És gairebé imperceptible, però en la gestualitat de Sergi Roberto s’insinua una gran confiança en ell mateix, una mena de certesa que les coses seguiran anant bé. Que després d’anys de somiar-les al futbol base, per fi s’han començat a fer realitat, encara que no sigui com a migcampista sinó com a lateral dret. Ens atén després d’un entrenament, mentre fa temps per dinar a la Ciutat Esportiva.

Quina sort, estalviar-se de cuinar, no?

Doncs sí, perquè no hi tinc gaire traça [riu]. A més, s’hi dina molt bé.

Aquesta temporada ha de ser important per a tu. Quines sensacions tens?

He començat jugant de pivot o d’interior, però els altres partits ja els he jugat de lateral. En tinc moltes ganes, veig l’equip bé, el joc està sent bo.

Ha sigut un estiu molt mogut.

Sí, hi ha hagut força canvis, gent que ha marxat i molta que ha vingut, més la gent del B que s’ha entrenat amb nosaltres perquè no hi havia encara els internacionals. Són moltes cares noves i als nous se’ls veu amb il·lusió, que és el que importa. Tenim jugadors que ho han guanyat tot però segueixen tenint il·lusió pel que fan, i això és el que fa que al final estiguem lluitant pels títols.

¿Els joves s’enganxen a tu quan pugen, com si encara fossis un d’ells?

Sí. Jo quan pujava del filial m’intentava acostar al Xavi, el Busquets, l’Andrés o el Geri [Piqué], que són de la casa i havien passat per la meva situació. Ara que sóc a l’altre costat intento ajudar-los, perquè al principi fa una mica de respecte i és difícil.

I què et pregunten? ¿Si cal passar-li totes les pilotes a Messi?

Em pregunten sobretot si jo ara ja no estic nerviós. És nou per a ells, i impressionen els primers partits amb el primer equip, però ho van fer bé.

Què li recomanaries a Samper que fes?

És un jugador que ha estat tota la vida al Barça i té una situació difícil. El primer any jo tampoc vaig participar gaire i són aquelles decisions que has de prendre tu mateix. Depèn de les sensacions de cadascú, s’ha de valorar si és millor estar-se un any aprenent dels millors jugadors del món i intentar aprofitar alguna oportunitat que tinguis, o marxar a un altre club i tenir la continuïtat que necessites per, potser, poder tornar.

¿Va ser gaire dur per a tu resoldre el dilema i quedar-te quan no jugaves?

Sí, és bastant dur, perquè tu vols triomfar al Barça. Fa molts anys que lluites per aquest somni, ets a un pas d’arribar-hi, mires la plantilla, veus els jugadors que hi ha i saps que serà complicat poder jugar. El primer any va ser el del Tito, després va arribar un entrenador nou i ara tenim el Luis Enrique. No em penedeixo gens d’haver-me quedat aquí aquests anys.

Marc Bartra sí que va dir prou.

Quan portes tota la vida al club, el que vols és triomfar i ho intentes i intentes cada dia. El Marc ja portava quatre anys al primer equip i no tenia la continuïtat que hauria desitjat. Sé que la decisió de marxar va ser molt difícil de prendre, però està content a Dortmund i me n’alegro molt. Hi parlo cada dia i serà una nova experiència per a ell, en un nou país i companys nous. A més, el Borussia està fent un bon equip amb gent jove. De moment té sensacions molt positives.

Ja has anat a veure’l? Mai falles, amb les visites als amics que juguen fora.

Justament ahir parlàvem que quan tingui un parell de dies m’escaparé a veure’l a Dortmund. I al Muniesa a Stoke, on ja he estat. El Bartra ja m’ha dit que la ciutat està bé, però que encara no domina prou l’alemany.

Mentrestant, ¿aneu fent partides online amb la Playstation, o ja no?

Ui, ara el Marc ha sigut pare i això de jugar a la Play ho té més complicat...

¿I què penses del que va dir Thiago, que es tracta de triomfar al futbol, no necessàriament al Barça?

Cadascú té les seves opinions, cada persona és un món. En la seva posició hi havia jugadors molt bons i al final et planteges què és millor per a tu, si quedar-te al Barça, el millor club del món, jugant la meitat dels minuts, o marxar i jugar-ho tot. Després, cadascú té els seus sentiments i mira per ell mateix. Cada vegada en queden menys de la meva generació del juvenil... i jo encara sóc aquí, i espero seguir-hi molts més anys.

Encara que sigui de lateral dret.

La meva posició és de migcampista, però l’any passat se’m va presentar una oportunitat i de lateral és on podré tenir més minuts. A més, jugar de lateral al Barça no és com fer-ho en un altre equip, perquè estàs atacant gairebé tot el partit. Jo tinc clar que estic jugant de lateral perquè el que vull és jugar al Barça, però sé que, si en algun moment no anessin bé les coses i hagués de marxar, vull tornar a jugar al mig del camp. Aquí al Barça intentaré donar el màxim on sigui per ajudar l’equip.

¿Serà una mena de migcampista camuflat, com es va veure al Gamper?

Depèn del rival. La Sampdòria jugava amb un 4-4-2 amb rombe i, com que no tenia cap extrem a la banda i per igualar el seu mig del camp, un lateral s’havia d’incorporar en defensa. En atac canviarà poc, gairebé sempre estarem al mig del camp o a la línia de fons. Quan ets lateral al Barça ataques molt més del que defenses.

L’ombra d’Alves serà molt allargada?

El Dani ha estat molts anys aquí al Barça a un nivell molt alt. És dels millors laterals del món. Però ara ell ha marxat i els que estem a la seva posició no sé si estarem al nivell d’Alves, per sobre o per sota, però intentarem estar al 100% cada partit. Cadascú té l’estil que té però la finalitat sempre és la mateixa: que entre tots sumem per a l’equip.

Aleix Vidal i tu sou la nit i el dia. ¿En funció del rival jugarà un o l’altre, per perfil, o creus que anirà per rendiment?

Seran decisions de l’entrenador. Com ens vegi, què vol fer contra un rival... Som una plantilla àmplia i al Luis Enrique li agrada fer rotacions. Si vols arribar al final amb opcions als títols, has d’arribar-hi amb els jugadors descansats. No sé quin paper tindrem, el que hem de fer és posar-li la decisió tan difícil com puguem.

¿Ser polivalent t’afavoreix o et perjudica per a la teva consolidació?

L’any passat vaig estar molt content durant tot l’any. El que volia era jugar i en totes les posicions crec que vaig estar a un bon nivell. Era el que em feia feliç. Si tens continuïtat, al final les coses t’acaben sortint, però aquest any crec que el meu paper es reduirà més a dues posicions, la de lateral dret i la de pivot. D’interiors n’hi ha molts, amb les incorporacions, però després tot va com va.

Després arriba el Bernabéu i surts de titular a l’extrem, a fer de Messi.

Per això, no saps mai què pots passar. Ho anirem veient.

Aquell dia del 0-4, què?

Va ser un dels millors partits de la temporada passada. Vaig disfrutar molt. No m’esperava jugar d’extrem, tot i que havia tingut alguns minuts contra el Getafe dues setmanes abans. No m’ho pensava, era una posició nova per a mi, però tot va anar molt bé. Era el meu primer partit de titular contra el Madrid. Al Bernabéu. Va ser un gran partit.

Et diuen l’alineació a l’hotel. I a l’autocar, de camí al camp, imagino que no devies trobar cap cançó adequada, dels nervis.

No, no, estava molt content i tot el que pensava eren coses positives. Estava concentrat, visualitzant el que hauria de fer, pensant en qui tindria a la meva banda. Tenia moltes ganes que comencés el partit i, per sort, després tot va anar molt bé.

Jugar amb Messi deu ser fàcil, pel seu talent, però suposa un esforç immens per desxifrar-lo i situar-te bé per a ell.

Nosaltres hi som per a això. El Leo és el millor jugador del món i decideix partits quan l’equip està més encallat, quan no trobem solucions. Si veus que ell no és a la seva posició, un altre ha de cobrir el seu lloc. Ell té llibertat, els altres hem d’equilibrar l’equip perquè segueixi sent compacte per defensar.

No sé si serà la connexió sense mirar-se d’Alves i Messi, però tu i Rakitic ja comenceu a conèixer-lo molt.

Amb el temps t’acabes entenent més amb els companys amb qui més jugues. L’Ivan ja porta molts partits amb nosaltres i s’entenen cada cop millor. Amb els jugadors que tenim és tot més fàcil.

Això si no ets el quart davanter...

Amb els tres davanters, que són els millors del món, és molt complicat jugar. Però al final, són molts partits cada tres dies i has de tenir algú que jugui en aquestes posicions si passa com l’any passat i fallen per lesió o pel que sigui. Si arriba un quart davanter serà benvingut, però si no també serem molt forts. Munir ha fet una pretemporada molt bona, l’Arda o el Denis poden jugar a dalt. Tenim una plantilla molt àmplia.

Tenir el trident ho condiciona tot. Us fa defensar una mica més per alliberar-los per atacar...

És que els tres de dalt solucionen partits! Atacant són unes bèsties, si tu has de fer un extra per defensar, entre tots es fa, tot i que tots tres tenen una actitud defensiva molt bona. Sovint un baixa i ajuda al mig del camp per ser quatre. Entre ells s’ho combinen bé.

S’admira aquest Barça pels gols que fa, però la clau de tot és com defensa.

L’any passat vam tenir una ratxa que no va ser la que desitjàvem, ens feien bastants gols i havíem de tornar a tenir l’actitud defensiva d’abans i ordenar-nos més. Sabem que si no encaixem cap gol, en 90 minuts marcarem un gol segur, perquè l’equip té qualitat a dalt, per molt bé que defensin ara els rivals.

Però sembla que serà una Lliga molt d’anar a l’atac. Com ho veus?

Hi ha hagut moviments d’entrenadors i a molts els agrada tenir la pilota. Sampaoli al Sevilla; Jémez, que se n’ha anat al Granada... És bo per al futbol i per a l’aficionat. No ens agrada jugar contra un equip que es queda tancat al darrere.

¿Com interpreteu al vestidor que el Madrid no hagi fet cap gran fitxatge?

No en parlem gens. Han recuperat Morata i Asensio, que no són els grans fitxatges a què ens té acostumats, però són grans jugadors. No sé què volen fer, tampoc ens interessa. Ens hem de centrar a fer la nostra, partit a partit.

Això és molt de l’Atlètic. Serà el rival?

Ara és parlar per parlar, no sabem com anirà tot o si hi haurà una gran sorpresa com a la Premier l’any passat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT