Publicitat
Publicitat

Sergi Roberto, el '8' que era el '6'

Una casualitat durant un partit amb el Nàstic va activar el seu fitxatge pel Barça quan era infantil

"Està claríssim: el bo és el 6. Fitxem-lo". En el seu llibre El camí dels campions , Martí Perarnau explica que això és el que va dir Albert Benaiges quan va tornar de veure el partit entre la Damm i el Nàstic. L'aleshores coordinador del futbol base del Barça havia anat a observar una perla de 14 anys que movia el mig del camp del conjunt tarragoní. Va asseure's a la graderia, va deixar que anessin passant els minuts, que el joc l'il·luminés. "Ell preferia anar a veure un futbolista recomanat sense llegir els informes previs dels altres scouters i sense demanar l'alineació -explica Perarnau-. Era com s'assegurava que triava el millor, sense que res el condicionés". A Benaiges el va enamorar el 6 grana, un migcampista total, tècnic, sacrificat. Pur talent, pura potència. Aquest 6 era Sergi Roberto. "Però sembla que qui li havien dit que anés a fitxar portava el 8 ", afegeix Perarnau.

¿Veritat o llegenda?

Aquesta és la llegenda, gairebé casualitat, que acompanya l'arribada de Sergi Roberto al Barça l'estiu del 2006, amb 14 anys. A Cartagena, el futbolista de Reus va gaudir d'una titularitat que fa setmanes que reclama -en silenci i amb paciència- i que va aprofitar amb el seu futbol delicat d'àrea a àrea. "M'alegra que per fi hagi tingut els minuts que mereix. Estic convençut que acabarà sent un futbolista de referència al Barça, un d'aquells que serà un referent per als nens", augura Tristany Piqué, el 8 d'aquell atractiu Nàstic, el talentós futbolista de 14 anys que va fer anar Benaiges al camp de la Damm. Potser el culpable que Sergi Roberto vesteixi ara de blaugrana.

"S'ha anat explicant això, però no és aquesta la versió que ens van donar a nosaltres -confessa Tristany a l'ARA-. Recordo que en el descans d'aquell partit l'entrenador ens va agafar al Sergi, al José [Barragán] i a mi i ens va dir que havien vingut del Madrid i del Barça a veure'ns a tots tres". Va anar tan bé que, en acabar, tots tres van concretar unes proves per fitxar pel club blaugrana. Van fer un parell d'entrenaments en dues setmanes, un amistós amb l'Infantil B i el club va decidir: incorporava Sergi Roberto i José Barragán.

A Tristany li va sorgir llavors la possibilitat de fitxar pel club blanc. "Vaig anar una setmana a Madrid amb el meu pare, i també a un torneig a Lugo. Els vaig convèncer, em fitxaven. Però dos dies abans de firmar el contracte em van trucar per dir-me que no fitxarien ningú. Hi havia hagut canvi de president [el 2 de juliol del 2006 va guanyar les eleccions Ramón Calderón] i el nou director esportiu, Míchel, no va voler portar ningú de l'anterior projecte". Ho explica sense tristesa ni nostàlgia. "Mai hauria imaginat que faria proves al Barça o al Madrid. És el somni de qualsevol nen", resumeix. Tristany ha canviat ara el futbol 11 pel sala i, després d'un bon pas pel Roda de Barà, juga a La Pobla de Montornès per compaginar-ho amb els estudis de grau mitjà d'informàtica. "És molt jove, encara s'està adaptant al sala, però se li nota l'experiència d'haver estat en clubs importants", descriu Miguel Reyes, el seu tècnic a La Pobla.

"Trencar la closca"

També a Sergi Roberto li val l'etiqueta de ser molt jove (té 21 anys) però tenir ja força experiència, sobretot en categories inferiors de la selecció espanyola i molts entrenaments amb el primer equip del Barça. "Els dos anys al filial potser el van estancar una mica -lamenta Perarnau-. Potser ara no és el millor moment col·lectiu per sortir, però, si vol fer-se gran, ha de trencar la closca de l'ou. I no acaba de fer-ho". Tristany creu que amb temps ho farà: "No serà el Xavi ni l'Iniesta, però tampoc és un Keita, com s'ha dit. Tinc clar que marcarà una època". Sergi Roberto no és un 6 , com tampoc era el 8 aquell dia a la Damm. No va fer falta. ¿No en farà?