Ter Stegen i els altres guanyadors del clàssic

Madrid / BarcelonaContra el Reial Madrid mai és només qüestió de sumar o no sumar els tres punts. Sempre hi ha alguna cosa més. Cada clàssic, especialment els que tenen transcendència per a la Lliga com el de diumenge, i encara més els que deixen exhibicions futbolístiques absolutament magistrals com la que va fer Leo Messi, deixa més conseqüències que un marcador. Sovint és el punt d’inflexió definitiu per confiar-hi, o per consumar els dubtes. Pot ser una catapulta.

El 2-3 va tenir un efecte evident per al Barça, una implicació immediata a la classificació, però també servirà per reforçar la moral i la imatge d’alguns actors secundaris que van ser, a la seva manera, tan decisius com Leo Messi. Una mena de victòries paral·leles fins a la gran victòria. És el cas de Marc-André ter Stegen, providencial amb 12 aturades que van mantenir l’equip viu en la fase d’intercanvi de cops, però també d’Ivan Rakitic, autor d’un 1-2 increïble; de Sergi Roberto, catapulta en el 2-3; de Samuel Umtiti, fre per a Benzema i Cristiano, o, fins i tot, de Paco Alcácer i André Gomes, més que útils en el seu paper de substituts de Neymar. Va ser la victòria de Messi, sí, però també la victòria del Barça de tots. Aquest tots que defensa Luis Enrique ara més que mai.

El porter que més para

Va quedar camuflat per l’impacte golejador de l’equip i perquè la bogeria d’un 2-3 aconseguit en el temps afegit va centralitzar els focus en la samarreta del 10 blaugrana, però l’actuació de Ter Stegen contra el Madrid va ser magnífica. Agafant-se a les xifres, és la millor nit d’un porter blaugrana a la Lliga des del curs 2003/04, amb 12 aturades de mèrit. A més, la seva aportació ofensiva, amb 22 passades, va tornar a ser vital perquè l’equip aclarís la sortida de pilota. Per exemple, Cristiano Ronaldo va fer 14 passades: 8 menys que Ter Stegen.

La gran nit de Ter Stegen va quedar una mica esquitxada pel fet d’encaixar dos gols, però haurien pogut ser un parell més si no arriba a ser pels seus guants, els seus peus i la seva visió de joc. Poc va poder fer en l’1-0, tant en la primera rematada de cap de Ramos com en la continuació de Casemiro, però al primer temps va regalar un parell de bons blocatges, una mà dura davant d’un xut sec de Cristiano i una estirada infinita per tapar dos xuts llunyans, de Bale i Modric. A la segona meitat va afegir al repertori un salt més propi de l’handbol en què es va convertir en un molí que va frustrar la rematada a boca de canó de Benzema. La imatge d’aquesta aturada no es recordarà tant com la de la celebració de Messi, però és potentíssima. Xuts de Kroos, Marco Asensio o James, més intents de Cristiano i sortides valentes, amb controls de pit i refusos amb el peu, com si fos un defensa lliure per darrere dels centrals.

“No puc estar més orgullós dels companys. Felicitats a tots per l’esforç. Lluitarem pel títol fins al final”, va escriure el porter al seu perfil de Twitter. En la imatge que acompanyava la piulada, ell apareixia al fons, eufòric, vermell de cridar. Integradíssim.

Veterans i fons d’armari

A l’altra porteria també reivindicava la seva part de glòria un Keylor Navas providencial contra Piqué, Suárez i Alcácer. Només Messi va impedir que els porters fossin les estrelles d’un clàssic que també va servir per avaluar com estan les columnes vertebrals dels dos grans de la lliga espanyola i com funciona el seu fons d’armari.

Sense Neymar amb opcions de destacar, al Barça van ressorgir noms alternatius, com Paco Alcácer durant 60 minuts i André Gomes l’última mitja hora. La seva actitud complementària va permetre’ls complir amb l’expedient i arrodonir el pla col·lectiu. Res diferent del que s’espera d’ells. Ells no eren els homes de portada, però havien aconseguit no grinyolar en l’esquema. Tot un èxit, havent sigut diana de crítiques en altres fases de la temporada. Alcácer sortirà a la fotografia de l’1-1 per com entreté Carvajal, l’últim obstacle que esquiva Messi abans de batre Keylor Navas. I André Gomes serà qui faci l’última aturada abans que Jordi Alba perfori l’àrea per assistir Messi en el 2-3. Missió complerta.

El bon encaix dels dos va tenir molt a veure amb el to col·lectiu del Barça. Si aquesta temporada ha costat que els nouvinguts s’integressin, ha sigut per la falta de regularitat de l’equip. Com que al clàssic tots van fregar el seu millor nivell -Jordi Alba, Busquets, Piqué i Iniesta, per citar els veterans de la casa-, va ser més fàcil que la seva aportació no ressequés l’engranatge.

Si la maquinària va fluir va ser, també, gràcies a la fiabilitat d’Umtiti, una garantia defensiva fins i tot en una gran cita com la del Bernabéu, i un altre dels noms destacats de la nit. La seva autoritat mai va trontollar malgrat el poder intimidatori del feu blanc.

Al bàndol madridista els elogis els va centralitzar Marco Asensio, que per a molts hauria hagut de jugar en el lloc de Bale, però de titular i no substituint-lo quan es va lesionar. L’ex del Mallorca va imitar les conduccions de Messi i, al seu estil, com ja havia fet per sentenciar l’eliminatòria contra el Bayern Munic cinc dies abans a la Champions, va mirar de liderar la capacitat de desequilibri del Madrid a tres quarts de camp. No va marcar, però ahir apareixia en més cròniques del partit que no pas James Rodríguez, autor del 2-2.