Tocar i marxar

Gir de coll a l’esquerra i cop d’ull. Gir de coll a la dreta i segon cop d’ull. Un espai, dos rivals, tres companys. Decidir l’acció, el moviment immediat i els següents possibles. Escombrar el camp amb un tercer cop d’ull per revisar i fer que comenci l’acció. Aparèixer, tocar la pilota i marxar, perquè torni a començar la cadena de girs, mirades i decisions. Xavi s’ha dedicat a jugar a pensar el futbol durant 17 anys a l’aparador que més despulla, el Camp Nou, demanant pilotes i tornant passades, carregant el pes de no ser Guardiola i tornant passades, encaixant crítiques pel fet de no aixecar títols i tornant passades, assumint l’exigència extra de ser de la casa i tornant passades, rebent ofertes de mig món i tornant passades, acumulant elogis per dirigir l’orquestra que millor ha sonat mai i tornant passades, acceptant un últim rol secundari i només tornant passades. Xavi ha girat el coll, l’ha tornat a girar. Ha mirat, remirat. Ha decidit: la toca tres cops més i marxa. Però marxa perquè, d’aquí uns anys, es reprengui l’acció.