Publicitat
Publicitat

FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

Vallecas és cruel amb un Espanyol que torna a tremolar

Un penal enceta el triomf del Rayo, beneficiat per l’expulsió de Víctor Sánchez

No va fer mèrits per guanyar a Vallecas, però potser tampoc per acabar escaldat i amb les ferides obertes. L’Espanyol va perdre 3-0 davant el Rayo Vallecano, en una altra actuació discreta dels blanc-i-blaus, molt vulnerables en defensa i massa poc productius amb la pilota als peus. “Hem fet un partit molt pobre, el Rayo ha sigut molt millor -deia, fent autocrítica, Aritz Arbilla al final del matx-. No estem defensant bé, jo el primer, i hem de tornar a asseure’ns a reflexionar i corregir-ho”. La part positiva, com admetia el mateix lateral periquito, és que els 12 punts donen tranquil·litat per fer l’anàlisi sense presses ni pressions.

Per ser justos, però, aquest examen haurà de tenir present que ahir l’Espanyol hauria pogut començar posant-se per davant en el marcador si el porter Toño no hagués fregat amb els dits el cop de cap de Víctor Álvarez per enviar-lo al travesser. Sobre aquest escenari hauria pogut reiniciar-se un altre partit, però l’ocasió no va tenir prou continuïtat, tret d’alguna arribada puntual que derivava en córner.

Sense que l’estratègia a pilota aturada fos prou base per construir un bon projecte de partit, l’Espanyol va anar a remolc de la voluntat d’un Rayo que assumia el pes amb la pilota. Entre Llorente i Trashorras van empènyer els de Paco Jémez a camp rival, on van anar trobant diferents arguments per rondar la porteria de Pau, sempre ocupat, constantment amenaçat. Les entremaliadures del ràpid Lass per la dreta i del potent Ebert per l’esquerra van anar esquerdant l’Espanyol, fins que en una centrada Enzo Roco va intentar anticipar-se a Javi Guerra a dins de l’àrea, en una acció que l’àrbitre va considerar penal i que va transformar el capità dels de Vallecas. Faltaven deu minuts per al descans i l’1-0 arribava quan semblava que el Rayo abaixava el ritme.

El cop no feia pinta de ser letal a primera vista, però va anar dessagnant l’Espanyol de mica en mica, en la línia d’altres dies en què l’equip es desconnecta quan ha perdut el fil del partit. I amb Marco Asensio massa aïllat del joc, els blanc-i-blaus no van saber com capgirar una dinàmica negativa.

Per intentar retocar coses, Sergio González va canviar les dues bandes per donar entrada a Burgui i Montañés, a veure si a través dels carrils exteriors l’equip trobava més profunditat. Però no va haver-hi temps per valorar l’encert o error de la substitució, perquè en la següent acció Víctor Sánchez va veure la segona groga, que va trencar el partit. Amb deu l’Espanyol va acabar d’abandonar, rendit a un Rayo que va resoldre el matx amb dues fuetades de Javi Guerra. En la primera va rematar una acció de Bebe després d’una greu pèrdua de pilota d’Asensio a camp propi, i en la segona va engaltar un xut davant la passivitat de la defensa. Per acabar de fer el drama, Burgui va fallar un penal en l’última acció de la nit.