Publicitat
Publicitat

“Vés-hi, Joel, veu, venç i vine”

El taekwondista de Vilafant busca repetir l’or de Londres amb deu quilos més

Una actualització del veni, vidi, vinci de Juli César s’ha convertit en el motor que motiva Joel González abans de sortir a combatre. “Vés-hi, veu, venç i vine” serà el missatge que el preparador físic Gabriel Esparza enviarà avui a la tarda (17.15 h) al taekwondista de Vilafant, or olímpic a Londres en categoria -58 kg, per animar-lo a revalidar l’èxit en una categoria superior, amb deu quilos més. “Ell sempre ho diu, que només hi va si és a guanyar. Funciona molt bé sota pressió, sap que ha derrotat tots els rivals amb qui es trobarà, encara que siguin campions mundials. I a Rio arriba amb molta confiança després d’un any complicat per les lesions”, admet Esparza, que seguirà des de Pamplona una competició que, si arriba al combat per l’or, s’allargarà fins a la matinada (3.15 h).

El primer adversari de González serà el croat Filip Grgic, campió del món el 2007 i d’Europa el 2012. A vuitens ja es trobaria amb un dels favorits, o el mexicà Saúl Gutiérrez o el mongolès Temuujin Purevjav. “La categoria és molt dura”, reconeix Toni Toledo, el seu entrenador, que fa un mes que conviu 24 hores amb ell. “Sóc jo el que no pot dormir dels nervis. Ell és més fred, està tranquil, no el veig gens atabalat”. No li pesa ser més “mediàtic” que fa quatre anys ni l’etiqueta de favorit que la premsa li ha penjat.

De fet, la gran preocupació de González ha sigut fer net dels problemes al genoll, el maldecap que el persegueix des de la medalla olímpica del 2012. Fins fa tres setmanes encara sentia dolor després d’algun impacte però el treball amb Jaume Miralles al CAR de Sant Cugat l’ha deixat a punt per rendir al 100%.

Una categoria amb més desgast

“En categoria de -68 kg els combats són exigents. Abans no es desgastava tant, podia ser molt intens i atacar-ho tot, però aquí el cos a cos és més dur”, apunta Toledo. Per això Esparza l’ha preparat a consciència, amb dobles sessions diàries, fins i tot quan estava lesionat. “El Joel ha guanyat musculatura, canviar de categoria li ha permès treballar al gimnàs sense por al pes. Està fort, ben nodrit i hidratat. Abans anàvem al límit amb els quilos”, diu Toledo. “El primer combat sempre era amb la bàscula”, reconeix Esparza, però ara ja no. El preparador veu un González “madur” i il·lusionat en el que considera “ una altra aventura per a un mateix or”. Ell, per si de cas abans del primer duel, li enviarà la frase “de les quatre v” que tenen com a conya al grup d’entrenament.

Toledo, en directe des del pavelló Arena Carioca 3, haurà de trobar l’equilibri entre instruccions i ànims per acabar de trobar el punt d’activació ideal per a González. Al seu favor té que el coneix des que era petit, quan tenia 11 anys i destacava entre un grup d’escollits de Catalunya. “Té el mateix estil i esperit que llavors. Tira patades molt difícils de desxifrar, el rival mai sap si li picarà al cap o a l’estómac i no sap com protegir-se. Abans calculava menys i ho atacava tot, però ara és més estratègic sense deixar de ser agressiu”. I arriba en forma. “Sé que el veuré tan serè que podré estar tranquil. Se’n sortirà”.