Misc 08/08/2013

Un any d'or, una vida en silenci

Després de l'èxit olímpic, Joel González afronta reptes des del buit mediàtic

i
Natalia Arroyo
3 min
Un any d'or, una vida en silenci

BarcelonaDarrere el soroll d'una medalla als Jocs Olímpics, hi ha el buit. Fa un any que el taekwondista Joel González va guanyar l'or a Londres 2012 i res no ha canviat en el seu dia a dia. Entrenaments. Universitat. Competicions. I poca, molta poca repercussió. "Frustra una mica. Esperava que, com a mínim un any després, hi hagués cert seguiment. Vam aconseguir 3 de les 17 medalles espanyoles, va ser un èxit del taekwondo. Però sóc conscient que un esport com el meu només té una finestra, els Jocs, i que la resta no existeix. Després de la màgia olímpica, hem tornat a la trista realitat", explica amb resignació.

De fet, fa unes setmanes va celebrar-se el Mundial a Puebla (Mèxic). González va caure eliminat als quarts de final contra el coreà Dae-Hoon Lee (21-8), el mateix rival a qui va vèncer en la final de Londres. "Després d'un any olímpic sempre hi ha una baixada, i el Joel, a sobre, ha canviat de categoria (ha passat dels -58 kg als -63 kg) -analitza el seu entrenador al CAR de Sant Cugat, Fran Martín-. Va tenir una lesió al genoll a l'Open d'Espanya i a Mèxic va adaptar-se malament a l'altitud. Aquest era un any de transició i ja sabíem que canviarien algunes coses. Venia de guanyar-ho tot en els últims quatre anys".

El salt de categoria respon a la necessitat de trobar noves motivacions. Nous reptes. Però s'ha d'afrontar amb prudència. "Ja feia 7 o 8 anys que era a -58 kg i era el moment d'avançar", reconeix González amb ambició. L'empordanès avisa que encara haurà d'assumir un salt més fins als -68 kg, següent pes olímpic, però serà un procés llarg durant els pròxims anys. Té alçada però encara li falta múscul, lamenta el seu preparador. "Estem treballant amb els fisiòlegs per guanyar pes sense perdre agilitat", confessa Martín, que elogia la capacitat d'aprenentatge i l'exigència en l'entrenament del seu alumne, a qui no ha notat relaxació després de Londres.

Nous menús

Després d'anys de fer malabars per arribar fi a la balança, ara toca canviar els menús diürètics per "una dieta més normal". "He guanyat qualitat de vida i entrenament. Abans baixava el rendiment setmanes abans de competir perquè estava en la fase de reducció de pes", recorda el figuerenc.

Joel González, a qui els professors de la universitat han facilitat una mica més els canvis de dates d'exàmens des del seu retorn de Londres, ha ocupat l'any amb més entrevistes i actes que mai. Ara té una representant que li porta l'agenda i mira de treure'l de l'oblit postolímpic. Amb la medalla d'ara fa un any, ha deixat de ser invisible. "Se't reconeix la feina, se't valora l'esforç, i això és molt especial", admet. Fins i tot el gimnàs del seu pare a Vilafant se n'ha beneficiat. "L'or m'ha donat cert reconeixement i ha permès recordar a la gent que el nostre taekwondo té molta qualitat", assegura, i destaca també el bronze de la mallorquina Brigitte Yagüe i la plata del canari Nicolás García. El taekwondo és el 13è esport més practicat a Catalunya, amb 11.568 federats l'any 2012 (el 36% del total a Espanya), i té més de 10.000 llicències des del 2007. Però probablement encara no n'hi ha prou per a un dia a dia de presència als mitjans. "Fins a Rio el 2016 no tornarem a ser a l'aparador. Els Jocs Olímpics són l'únic moment en què veritablement et pots sentir esportista".

stats