Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Una aturada oportuna per repassar els deures d’atac

L’equip vol retrobar el bon joc durant els dies FIFA

“Ens està faltant una mica més d’elaboració del joc en els últims partits. És una de les coses que mirarem de corregir durant l’aturada de Lliga. Intentarem recarregar piles, sobretot en el terreny físic, per acabar forts el que queda”. Era l’afirmació, clara i directa, que feia Sergio González després d’empatar a zero contra el Deportivo diumenge a Riazor, en un partit insípid i pràcticament sense ocasions. També Víctor Sánchez, l’endemà, admetia que l’equip “no està fi de cara a porteria” i que ara crea “menys ocasions de gol que abans”. Dimecres, l’últim a admetre que l’equip “té un compte pendent amb el gol” era Álvaro González .

L’equip blanc-i-blau, que s’ha estat entrenant a porta oberta durant tota la setmana, ha intentat aprofitar que no hi ha jornada per sortir de la rutina d’entrenaments pensant en un rival i repassar els conceptes de joc que, en la fase central de la temporada, el van alçar a la Lliga i el van fer somiar en la Copa. Era quan la plantilla s’expressava amb més llibertat amb la pilota, quan va arribar a dominar el València a Mestalla o el Sevilla al Pizjuán.

Però l’empat sense gols de la Corunya va treure la pols als dubtes que s’havien ajornat abans de l’eliminatòria de Copa contra l’Athletic, potser el punt d’inflexió negatiu de l’equip en les últimes setmanes. Ja fa quatre partits seguits que l’equip no marca. És cert que a terres gallegues hi faltava Sergio García, el màxim golejador de l’equip amb 9 gols i el davanter amb la mitjana de xuts a porteria més alta de la plantilla (1,7). Queden força lluny els seus acompanyants, que amb prou feines arriben al xut per partit (Stuani i Lucas Vázquez 1 o Caicedo 0,8). De fet, a la Lliga només l’Eibar (9,6) xuta menys cops a porteria per partit que l’Espanyol (9,8), que supera per poc la capacitat finalitzadora del Còrdova (9,9). Ha baixat el grau d’eficàcia rematadora per sota del 15%, malgrat que la majoria de gols s’han concentrat dins l’àrea. De fet, l’Espanyol és el tercer equip del campionat que més remata des de l’àrea petita (11%), només superat pel Sevilla i l’Atlètic (12%).

Podria semblar que el problema és de finalització, però en realitat és d’engranatge. L’Espanyol no és un dels equips menys golejadors del campionat i, amb 32 gols, segueix lleugerament per sobre del que marca la seva classificació. A més, 24 d’aquests gols els ha marcat en atac combinatiu, sobretot passant per bandes. Però aquesta dada, que pot semblar que hagi d’anar directa al prestatge dels elogis, s’ha convertit en un problema ara que l’equip no flueix tan bé. En els últims partits s’ha desfet l’estructura amb Salva Sevilla per l’esquerra i l’equip s’ha reequilibrat amb el reciclatge de Víctor Sánchez. A l’altra banda, Lucas Vázquez, principal porta d’atac dels periquitos (39% del joc col·lectiu es concentra a la zona dreta), carrega amb tot el pes amb el seu dríbling i la seva capacitat d’atracció. Tot i així, gairebé totes les passades van ara cap endavant (el 45,3% de les passades són verticals), cosa que ha fet baixar el percentatge d’encert de l’equip a camp rival, on li costa trobar la pausa i les triangulacions d’altres fases de la temporada.

Els deures passen aquests dies per recuperar els arguments ofensius. El joc amb dos puntes ha de repartir millor el rol de Sergio García i Caicedo o Stuani, solapats en els moviments en els últims partits. Arbilla o Javi López (ara ubicat al mig) han d’ampliar l’oferta per la dreta que dóna Lucas Vázquez, i per l’esquerra és possible que tornin a agafar força peces més verticals com Montañés, sacrificat en favor de més equilibri defensiu. Per dins, l’encaix d’Abraham ha de tornar a guanyar protagonisme. “Aquest grup ha de generar més”, s’exigia Sergio González. Ara té uns dies calmats per treballar-ho.