Publicitat
Publicitat

CLÀSSIC DE CLÀSSICS

El duel de les àrees i les transicions

Luis Enrique no amaga la mutació del seu Barça per rebre un Madrid que manté el desig de córrer

“Sabem que ens interessa tenir la pilota però també ens agraden les transicions, sobretot si les finalitzem. Intentarem marcar el ritme del joc, sabent que això és futbol i no sempre el podrem controlar”. Així expressava Luis Enrique les seves sensacions abans del Barça-Madrid d’aquesta nit. És un duel “important però no decisiu”, deia l’asturià, refugiant-se en les deu jornades que quedaran per completar el campionat quan s’acabi el clàssic al Camp Nou. Serà un duel obert, molt d’àrees, potser el que més dels últims anys. “És un dels Barça-Madrid en què estan més clars els onzes i menys el plantejament”, afirma Ricard Torquemada en una anàlisi del partit al plató de l’ARA amb Antoni Bassas. Imprevisible com qualsevol clàssic, el d’aquesta nit té tres claus principals.

Messi i la banda dreta

L’argentí, ja consolidat de teòric extrem, se les veurà amb Marcelo

Al Bernabéu es va viure el debut oficial de Luis Suárez amb la samarreta del Barça. Era l’octubre i l’encaix de l’uruguaià a l’equip encara no havia consolidat la posició de Leo Messi partint des de la banda, des d’on ha esclatat una nova versió omnipresent i influent de l’argentí. Aquest nou rol, que l’allunya de l’àrea al mateix temps que l’acosta més que mai al gol -tant si el marca ell com si ajuda a gestar-lo-, obre contra el Madrid un duel apassionant al sector dret, on el blaugrana haurà de conviure amb una de les zones més perilloses dels blancs. Especialment contra el Barça. Les connexions de Marcelo amb Isco (fent de Di María, l’any passat) a tres quarts de camp, sumades a la tendència de caure-hi de Cristiano Ronaldo, van ser el motor principal del Madrid en l’últim clàssic i un dels forats més difícils de tapar per al Barça. Defensivament, el triangle entre Messi, Xavi i Alves va ser més dèbil que el de la banda esquerra, i el Barça es va descompensar per allà. “Hem analitzat com ens van fer mal allà, però també com els en podem fer nosaltres”, es va limitar a comentar Luis Enrique.

S’espera la presència d’Ivan Rakitic, sorprenent absent del clàssic de la primera volta, i peça decisiva per aportar equilibri a l’estructura col·lectiva en aquella parcel·la. El recorregut del croat compensa la llibertat de Messi i el rendiment d’Alves. Res fa pensar que hagi de tornar a ser un dels sacrificats per buscar alternatives de més possessió.

Per a Ricard Torquemada, l’analista de Catalunya Ràdio, el gran dilema de la banda dreta, en el duel entre Messi i Marcelo, serà veure si algun dels dos se censura alguna cosa o tots dos s’expressen lliurement per posar en problemes el seu adversari. De fet, apunta a un paral·lelisme que recorda altres èpoques, com la de Frank Rijkaard, “quan Ronaldinho quedava despenjat en atac, que és com va venir el 0-3”.

Guió de partit

El Barça no renunciarà a explotar els espais quan no tingui pilota

L’actual Barça, mesos després d’aquell anterior enfrontament a Madrid, accepta amb més naturalitat que abans els escenaris oberts i, si bé no els busca descaradament d’inici, sí que aconsegueix provocar-los durant el joc. Torquemada identifica la tendència dels dos clubs d’integrar en la seva filosofia matisos de l’altre, però veu “més còmode el Barça amb l’anada i tornada que el Madrid amb la possessió”. De tota manera, a la capital espanyola se celebra des de fa dies la recuperació total de Luka Modric, peça bàsica per imaginar un possible diàleg per la pilota amb el Barça al mig del camp. “Ens ajudarà molt en aquesta mena de partits”, va dir d’ell ahir Carlo Ancelotti.

En aquest sentit, el debat al bàndol blaugrana passa lleugerament pels noms de l’onze (Xavi o Rakitic? ¿Busquets -Luis Enrique va insinuar que el migcentre arriba just però té opcions de jugar- o Mascherano? Mascherano o Mathieu?), mentre que en els madridistes el dilema és més aviat estructural i passa per aclarir les posicions de Cristiano, Bale i Isco, per determinar si es juga amb un 4-3-3 amb el portuguès per banda esquerra, el malagueny com a interior i el gal·lès d’extrem, o un 4-4-2 amb Ronaldo acompanyant Benzema en punta i els altres dos com a homes exteriors al costat d’un doble pivot amb Modric i Kroos. Sense donar pistes, el tècnic italià es va limitar a dir que hauran “de defensar i atacar bé els onze jugadors” i els demana “personalitat i caràcter” per imposar el seu joc.

Ser favorit, ser decisiu

Ni Barça ni Madrid s’atreveixen a donar per determinant el duel

Les dinàmiques dels dos equips en l’últim mes han capgirat els ànims de les aficions i al Camp Nou s’ha instal·lat una eufòria que contrasta amb els dubtes que envolten el Santiago Bernabéu. No serveixen de res la prudència de Luis Enrique i el to calmat d’Ancelotti. “No hi ha favorits”, insistien tots dos tècnics.

També coincidien a reclamar una bona gestió emocional als seus homes, per evitar precipitar-se o sobreexcitar-se. “És important trobar el punt de tensió adequat per jugar aquest partit”, deia l’asturià. “Hi ha un ambient diferent, però l’equip està tranquil”, explicava l’italià. A partir de les 21 h, tot s’agitarà. Arrenca el clàssic.

PUBLICITAT
PUBLICITAT