Les claus del Barça-Sevilla

BarcelonaEra l'únic equip que l'havia derrotat en els últims quatre mesos i, per un moment, ha semblat que podria tornar a ser el botxí. Potser per això el fet d'haver d'aixecar un marcador en contra ha tenyit d'heroïcitat un partit que, després, no ha tingut el Barça tan contra les cordes com reflecteix el marcador. De fet, ha sigut el resultat ajustat el que ha colat el nerviosisme en un Camp Nou que veia com el trident no acabava de rematar la feina malgrat gaudir d'arribades i ocasions per fer-ho. Acabar amb el triangle habitual al mig del camp tampoc ha calmat prou els ànims i ha convertit el xiulet final en una mena d'avançament de la celebració de Lliga. Eren tres punts crucials, després de la derrota del Madrid en el derbi del Bernabéu. Però han sigut tres punts que ha costat lligar perquè el Sevilla, com ja havia fet en la Supercopa d'Europa, ha cregut fins al final en les seves opcions contra el Barça.

Però no ho ha fet amb un plantejament especialment valent. Potser perquè venia de jugar dijous a l'Europa League, el Sevilla no ha proposat una pressió agressiva a camp rival, sinó que ha intentat mantenir el seu bloc en un 4-4-2 relativament alt. L'objectiu era igualar les peces per dins i mantenir aïllat Busquets entre els dos davanters.

L'escenari, però, no ha complicat gaire la sortida de pilota del Barça. La lectura de joc de Busquets, que ha combinat les recepcions per davant dels centrals amb les actuacions gairebé com a tercer defensa, ha aclarit el panorama i ha instal·lat el Barça còmodament a camp rival. A més, el posicionament de Busquets animava a la pujada dels laterals, un pas decisiu per arraconar el Sevilla al seu camp.

Quan Aleix Vidal i Jordi Alba s'han pogut fer seva la banda, el Sevilla ha patit més, perquè no era capaç de controlar les recepcions per dins de Neymar i Messi, còmodes entre línies. El Barça ha encadenat ocasions, transmetia control.

Semblava el peatge que acceptava Unai Emery, que tenia un pla ben clar al cap. Com havia fet a a primera volta al Pizjuán, el tècnic basc ha buscat el forat blaugrana a la banda esquerra, en la zona que costa de defensar entre Messi i el lateral dret. Allà hi ha situat Tremoulinas, a qui havia de dirigir amb insistència des de l'àrea tècnica perquè s'atrevís a avançar. Emery buscava la superioritat numèrica contra Aleix Vidal, distret amb Krohn-Dehli, i, de reüll, un Gameiro molt dinàmic que també incomodava la feina de Piqué.

L'altre toc de pissarra dels andalusos era el joc directe sobre Iborra. El domini en el duel aeri de l'ex del Llevant ha servit de punt de referència per desplegar l'atac, ja fos en transició o en alguna jugada més organitzada, sobretot en la segona meitat.

Però després del descans, les opcions ofensives del Sevilla s'han reduït, limitades a alguna cavalcada puntual quan el Barça perdia la pilota sense opció a pressionar. I això ha passat menys perquè el Barça ha portat el partit a camp rival, gairebé a l'àrea sevillista. L'entrada d'Alves per Aleix Vidal i Andrés Iniesta per Arda Turan ha realimentat la capacitat de l'equip de trobar espais en pocs metres. I de trobar, sobretot, connexions amb el trio d'atac, que buscava la sentència.

No ha arribat, malgrat disposar d'ocasions per liquidar el matx amb el 3-1, i s'ha hagut d'arribar al descompte amb l'agonia de veure el Sevilla gastar el seu últim cartutx en dos córners consecutius.