Les claus del Getafe-Barça

BarcelonaAl Coliseum Alfonso Pérez, coincidint amb el dia que el Barça recuperava dos dels seus migcampistes lesionats (Sergi Roberto, titular, i Andrés Iniesta, a la banqueta fins al minut 60), l'equip blaugrana ha completat un partit rodó i seriós per sumar un triomf d'autoestima. Sense ensurts. Sobri, efectiu, controlat. Sense jugar un partit brillant, el conjunt de Luis Enrique ha sigut capaç de fer durar la seva superioritat durant 90 minuts sense donar opcions a un Getafe impotent. El Barça ha sabut modelar les seves capacitats ofensives per adaptar-se a un escenari més tancat al principi i més descontrolat al segon temps, i no ha transmès la sensació d'anar a remolc, com li havia passat altres dies.

La força d'aquesta victòria és que recorda la línia convincent de la segona volta de la temporada passada, quan l'equip va aprendre a destriar quan tocava frenar el joc i quan convenia accelerar-lo, com ha fet avui.

Sortida de tres

Busquets arrenca incrustat entre centrals

El Barça havia tingut problemes en els últims partits per fer sortir la pilota amb facilitat. En alguns escenaris, havia hagut de corregir el seu pla inicial al descans, perquè la primera proposta no li donava prou fluïdesa. Aquest dissabte, preveient l'1-4-4-2 del Getafe, la idea ha estat incrustar Sergio Busquets entre els centrals des del començament.

L'estratègia ha resolt el problema d'enfrontar-se contra els dos davanters i ha fet possible que, a través de la profunditat dels laterals, el Barça anés enfonsant enrere el Getafe. La capacitat de rèplica dels madrilenys ha estat gairebé nul·la, perquè el Barça dominava clarament totes les fases del joc ofensiu (ha acabat el primer temps amb més del 73% de possessió).

L'únic problema derivat d'aquesta estructura col·lectiva ha estat que Busquets no podia ocupar una posició més avançada per controlar la transició atac-defensa. Si la pèrdua de pilota, a més, es produïa en ple moviment de ruptura dels interiors, el buit es feia especialment evident.

Amb tot, però, el Barça s'ha mostrat sòlid i pràcticament no ha estat inquietat per un Getafe inactiu, contemplatiu.

Centrades deficients

La falta de precisió des de la banda ha estat altíssima

El monòleg era clar i el Barça vivia a camp rival. La mobilitat blaugrana feia possible fer-ho, a més, amb molts efectius, que intentaven conviure amb lògica en els pocs espais que deixaven els jugadors de Fran Escribà, sobretot a la zona central. L'espai lliure, en molts moments, estava fora i el carril exterior l'explotaven sobretot Dani Alves i Jordi Alba amb les seves incorporacions. Però cap dels dos ha estat gaire efectiu a l'hora de carregar l'àrea de pilotes.

Al primer temps, cap de les 16 centrades ha pogut ser rematada i només dues no han marxat desviades, tot i que han acabat topant amb algun rival. Els intents d'Alves des de la dreta han estat especialment desesperants. En alguns casos, ha semblat que el brasiler es treia la pilota de sobre per impaciència i sense pensar si tenia prou rematadors.

L'estadística no ha millorat gaire després del descans, amb imprecisions similars en onze intents més. D'una assistència des de la banda, obra de Sergi Roberto, però, ha arribat l'acció del 0-2 sobre el desmarcatge de Neymar.

Activar Neymar

El brasiler busca recepcions per dins i acaba sent l'estilet a dalt

Durant el primer temps, el millor mecanisme del Barça per intentar accelerar el seu joc un cop arribava a tres quarts de camp era Neymar. El brasiler, com en els últims dies des que no hi és Messi, ha entrat a carrils interiors per rebre entre línies, i ha deixat tota la banda per a Jordi Alba o, fins i tot, Sergi Roberto.

El migcampista ha compensat amb intel·ligència els moviments de Neymar, tot oferint ruptures verticals o en diagonal en funció del que convingués en cada moment. Tampoc ha esquivat la paret amb l'ex del Santos per desfer la defensa local.

Les aparicions per dins de Neymar han limitat el marc d'actuació de Suárez, amb poc espai, rodejat pel brasiler i els defenses que el perseguien. Malgrat tot, l'uruguaià ha estat decisiu amb el 0-1, que ha creat a partir d'una recuperació de pilota que han continuat Neymar i Sergi Roberto.

El panorama ha canviat en la segona meitat, quan Neymar ha actuat més com l'extrem driblador que ha de ser quan conviu amb Messi. El Getafe s'ha vist obligat a estirar una mica les línies per intentar buscar l'empat i això ha obert espais entre línies, on fins ara el brasiler estava encallat i, fins i tot, imprecís. El partit l'ha convidat a córrer, a provar diagonals, a aparèixer a l'esquena, i ell ho ha aprofitat per, a més de marcar el gol de la sentència, acabar de donar confiança a l'equip que el partit ja estava decidit.