Les 3 claus del Barça-Betis

Messi a la punta d’atac

Sense Suárez, la solució que ha trobat Valverde a l'atac ha portat Leo Messi a la punta d'atac. A fer de fals nou, de mitja punta. La combinació l'han fet sostenible Deulofeu i Alcácer, els seus companys als extrems. Els dos blaugranes han estirat la línia defensiva d'un Betis que estava exigit per les seves ruptures i la seva profunditat, i que ha patit per controlar cada recepció interior de l'argentí. Sergi Roberto s'ha mogut amb molta verticalitat per les zones pròximes a Messi (com a mitja punta dins d'una mena de 4-2-3-1), li ha ofert una opció per davant l'ha ajudat en la pressió sobre la pèrdua.

El Betis de Setién, visitant amable

Ernesto Valverde sabia que Quique Setién no renunciaria a les seves conviccions com a tècnic i que el Betis intentaria iniciar les accions en curt. Contra això ha planificat una acurada pressió que ha ofegat l’equip andalús al seu camp. Sergi Roberto ha fet gairebé de segon punta, saltant sobre el central que no vigilava Messi, i la resta de peces s'han igualat amb el rival més pròxim. El bètic que quedava lliure, l’interior allunyat, era inaccessible per al Betis. Sense opció de passada, el Betis s'ha sentit atrapat.

Pressió per viure a camp rival

Conscient que necessitava la millor versió, i confiat pel perfil combinatiu del rival, el Barça ha tingut molt clar que havia de ser agressiu sense pilota. I ha pogut fer-ho perquè, en atac, ha sigut capaç d’acumular futbolistes. Semedo i Jordi Alba han avançat posicions i Rakitic i Busquets acompanyaven la jugada garantint continuïtat i equilibrant. Si l’atac no prosperava, el Barça s'ha llançat sobre el posseïdor rival. En moltes accions, ha recuperat possessió en situacions pròximes a zones de finalització, però en les que no ho eren, ha pogut reorganitzar-se. Ha viscut lluny de la seva porteria i no ha patit gens en defensa.