Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del Bayern-Barça

És impossible mesurar la dimensió del duel entre el Bayern Munic i el Barça a través d'un resultat. Ni el particular ni el global. A Munic, la capacitat bavaresa de generar ocasions i treure el millor repertori d'aturades de Ter Stegen, fa temptador decantar la balança tàctica en favor dels alemanys una miqueta més enllà del 3-2. Eren, al cap i a la fi, els que estaven obligats a posar-hi més per capgirar el marcador de l'anada. Els blaugranes han acceptat el cartell de contracolpejador que els va penjar Guardiola en la prèvia i, acomodats en el 3-0 del Camp Nou, han viscut de la rèplica amb espais que li permetia el seu rival. Han sigut més aviat reactius. L'1-1 immediat ha fet durar 8 minuts el patiment inicial després del gol de Benatia i l'1-2 ha semblat trencar el partit. Però la dinàmica de joc dels locals ha continuat buscant les esquerdes que el fiquessin en el xoc. Que l'apropessin a Berlin, que el fessin somiar. La substitució obligada de Suárez, la inevitable baixada d'intensitat i l'empenta alemanya, han convertit el segon temps en un deixar passar els minuts que no ha arribat mai a crear pànic, però que ha acabat deixant dues conclusions: la reconciliació de Guardiola amb la seva afició i el recordatori als de Luis Enrique que necessiten el màxim nivell per rendir bé. "Ja veurem fins on ens arriba el partit", havia anunciat Guardiola. No ha estat suficient per aixecar un càstig massa elevat de Barcelona. El corrent portava massa aigua per remar tan enllà.

Lahm i el posicionament

A primer cop d'ull, el Bayern ha matisat la seva proposta de l'anada amb la ubicació de Thiago i Lahm. L'ex del Barça s'ha ubicat més a prop de Xabi Alonso, mentre que el capità bavarès, ha sigut l'encarregat d'assumir un rol més de banda per la zona dreta. Els alemanys tancaven amb quatre, amb Rafinha i Bernat com a laterals, però han jugat en posicions tan avançades, que era difícil desxifrar el dibuix tàctic real.

Amb tot, però, el posicionament del Bayern era tan atrevit, que permetia trobar el que buscava Guardiola: recepcions a l'esquena dels migcampistes del Barça, entre línies.

Era la idea, fixar l'última línia amb la feina fosca de Lewandowski entre centrals i atraure als homes interiors amb un inici calmat des del darrere, sobretot a peus de Xabi Alonso. Tot i el 4-1-4-1 amb què tancava el Barça, el Bayern ha trobat un parell de recepcions interiors que l'han apropat a Ter Stegen.

El Bayern estava còmode amb la pilota, tenia el control i el ritme. El seu inici era atrevit, amb els centrals rebent l'ajuda de Xabi Alonso per generar una clara superioritat numèrica en la fase primera del joc.

Suárez estava sol en la pressió i el Bayern podia instal·lar-se al camp rival amb molta facilitat. De fet, l'equip blaugrana ha hagut d'ajustar això per complicar més les coses als alemanys amb el pas dels minuts. Rakitic és, sobretot, el que ha assumit el pas endavant que tapés la sortida sobre l'exmadridista.

Viure a camp rival

Tot i això, el Bayern seguia vivint al camp del Barça. L'obsessió de Luis Enrique era que els seus homes no s'enfonsessin enrere, que la línia defensiva avancés metres per evitar aquests espais entre línies. Però el Bayern collava molt, pressionava ben amunt i complicava aquestes primeres passades que necessitava el conjunt català per retrobar-se amb la calma. Els centrals no tenien sortides interiors clares i havien d'arriscar.

També Ter Stegen havia d'allargar la seva mirada per trobar una sortida llunyana. El porter alemany ha estat decisiu molt més enllà de les seves aturades miraculoses.

De fet, d'una pentinada de Messi (com al Camp Nou en una ocasió de Suárez), el Barça ha construït un gol.

I és que el Barça ha trobat sensació de perill en cada recepció amb espais, en cada rèplica que ha pogut fer amb metres per córrer. Neymar, Suárez i Messi han sigut el trident letal que temia Guardiola i contra el qual el seu joc, no ha estat suficient. El peatge de l'anada era massa gran.

Però el Bayern, superat el cop duríssim d'encaixar dos gols que l'apartaven de l'eliminatòria, ha seguit pensant en el joc, en la dinàmica que necessitava. I, amb Lahm i Bernat, sobretot, ha tingut l'amplitud que volia per estirar el Barça i fer-lo patir enrere.

La capacitat rematadora dels alemanys és altíssima (és l'equip de la Champions que més gols ha fet de cap) i aquest posicionament li donava garantia d'èxit. Als dos puntes, hi ha incorporat l'arribada de Schweinsteiger, molt més actiu que al Camp Nou en les accions pròximes a l'àrea.

També el Barça havia corregit això respecte a l'anada, amb Rakitic, en previsió d'una línia defensiva del Bayern que intentava robar metres a l'atac blaugrana. Per evitar caure en fora de joc amb els tres de dalt, Luis Enrique havia previst l'entrada per sorpresa del croat, que ho ha intentat en dues o tres ocasions en els primers compassos.

La qualitat ofensiva del Barça, la seva capacitat de desequilibri havia sigut tan alta, que l'eliminatòria estava morta als 20 minuts. Només això s'ha carregat un partit que, en la segona meitat, s'ha mogut només des d'una banda. El Barça, obligat a canviar Suárez per molèsties, s'ha ajustat en un 4-2-3-1 que tenia la intenció clara de protegir-se fins al final, amb els menors patiments possibles.

El Bayern ha seguit intentant-ho, contracorrent, contra el rellotge, contra un cap que deia que era impossible. Amb Lewandoski caient més i Müller fent la feina fosca (Guardiola esperava que el polonès tingués més precisió que la que havia tingut l'alemany entre línies), el Bayern ha fet més mal en cada recepció a la qual no arribaven els centrals. El Barça ha gestionat l'avantatge, ha anat jugant a favor del temps. Ha anat jugant per inèrcia, sabent que no se li podia escapar el partit. Però, sense voler-lo jugar, ja. Ho tenia tot a favor. Ja s'havia decidit el finalista, feia molts minuts.

Etiquetes