Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del Dépor-Barça

Intensitat sobre la pèrdua i verticalitat mesurada en l'atac estàtic donen als blaugranes una victòria tranquil·la a Riazor

Partit plàcid del Barça a Riazor. Golejada 0-4. Ja no només per la capacitat letal del millor Messi, amb la voracitat de cara a porteria de les millors etapes, sinó per l'equilibri amb què s'ha mogut tot l'equip. Des del primer minut i fins al final. El Barça ha estat intens amb la pilota i també sense, per pressionar i tornar-la a tenir de seguida que es perdia. I en atac, l'equip ha tornat a tenir aquella espurna que li ha permès aprofitar els segons de desorientació defensiva dels gallecs quan es feia circular la pilota amb agilitat. El Barça ha estat fresc, agressiu, dinàmic. S'ha trobat còmode i, fruit d'aquestes bones sensacions, ha desplegat tota la seva artilleria. Com si el Deportivo motivés com l'Atlètic. Amb la mateixa fam.

Potser per aquest alt ritme de joc que l'equip ha tingut des de l'inici, o potser ja per intencions inicials, el Deportivo s'ha plantat al seu mig del camp per esperar el Barça. Ho ha fet a mitges amb un 4-5-1 i també un 5-4-1. El Barça no ha tingut cap problema per avançar metres en fase inicial i arribava amb la pilota controlada fins el cercle central. Sense patiments ni riscos.

Des d'allà, el Barça ha intentat dominar especialment dos espais: el carril exterior, sobretot amb Neymar per l'esquerra i Alves per la dreta, i la zona central, on ha sigut decisius Suárez (per intimidació), Rakitic (com a enllaç) i Messi (com a receptor final). L'habilitat que ha tingut l'equip de fer anar la pilota d'un espai a l'altre s'han construït els espais. Alves i Alba no han arriscat tant en la seva posició de partida i han convidat a la primera línia de pressió gallega a sortir a defensar-los i estirar les línies. La idea era obrir metres entre les dues línies. Neymar, de fet, ha intentat rebre entre l'extrem i el lateral per buscar alguna acció individual en carrera, sobretot en diagonal cap a dins.

Com contra l'Atlètic, Messi ha combinat moments de rebre enganxat a la línia de banda i moments de situar-se pràcticament de segon punta al costat de Suárez. Si la posició de l'argentí era oberta, Alves avançava per dins i Rakitic estirava per situar-se a prop de l'uruguaià.

I són aquestes les tres peces que més influència han tingut en el desenllaç del partit. La posició més centrada de Rakitic ha complicat la organització defensiva del Dépor i ha fet més vertical la mirada del Barça amb pilota. El croat, en molts moments, ha semblat el mitjapunta que encantava a Sevilla, la versió d'assistent decisiu que se li reclamava al Camp Nou. Ha jugat ràpid, a un toc, llegint les jugades amb més agilitat que ningú. Seva ha sigut la genial passada del 0-1 de Messi i, també, la que hauria pogut fer pujar el 0-3 abans del descans.

Fins ara, el pas enrere que havia de fer Rakitic semblava indispensable perquè el Barça no perdés la seva estructura defensiva però a Riazor, com contra l'Atlètic, ha permès sumar efectius contundents prop de la zona de la pèrdua. La pressió blaugrana ha tornat a ser rapidíssima, molt activa en els primers segons. Impossible de superar per al Dépor que, quan alçava el cap per connectar amb el seu home d'atac, topava contra dos o tres jugadors del Barça que l'ofegaven.

I, si la cosa no funcionava del tot i el Dépor podia sortir a la carrera, han aparegut Piqué o Mascherano, sempre concentrats. L'argentí, més còmode en el duel, s'ha encarregat del punta gallec, mentre que el barceloní ha mantingut el seu pas enrere per visualitzar tota la jugada. Aquest rol de lliure que exagera Piqué permet al Barça guanyar una opció de cobertura per si Busquets queda desbordat a la primera. Amb molts metres per davant, és el que salva la transició atac-defensa blaugrana. I el que, aquest diumenge, ha tornat a convertir Bravo en pràcticament un espectador.