Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus de l'Eibar-Barça

Els blaugranes troben solucions per fora, amb els laterals ben amunt i Neymar i Messi desbocats en el dríbling, per trencar el 5-3-2 local

Pot ser temptador que, malgrat la superioritat clara del Barça a Ipurua, quedi la sensació que han sigut els detalls, relativament aïllats, els que han donat el triomf als homes de Luis Enrique. Si més no, pel que fa als gols: un penal per mans i un cop de cap en un córner. El 0-2 no té, potser, la contundència que se li presuposa al duel, però ha acabat sent un resultat sempre prou ampli per gestionar-lo en un context perillós i difícil. Amb el Manchester City i el Madrid a l'horitzó, l'enfrontament a Eibar havia de ser, essencialment, una victòria i el menor desgast possible. I l'objectiu s'ha complert.

Per començar, l'alineació ja pretenia gestionar i protegir els probables homes forts de les pròximes cites, com els apercebuts Mathieu i Mascherano, o Iniesta al mig del camp. Luis Enrique ha resolt el forat de Busquets amb un 'invent', ubicant Sergi Roberto de migcentre, per darrere de Rafinha i Rakitic. L'experiment ha alliberat el croat d'haver d'assumir unes funcions que l'haurien limitat excessivament i, de passada, ha assegurat batalla en un escenari on s'esperava lluita i recorregut. Amb pilota, el '20' ha ajudat a donar claredat a la sortida de pilota, amb recepcions clares entre els dos puntes guipuscoans o alguna conducció llarga per avançar metres.

I és que l'Eibar esperava amb un 5-3-2 que facilitava l'inici del joc blaugrana. Fins al mig del camp, la progressió era relativament fàcil. El Barça ha pogut jugar amb els dos laterals ben amunt, a l'altura dels migcampistes, mirant de no perdre mai l'amplitud que reclamava la seva alta possessió de pilota. Per moments, el joc blaugrana s'estructurava en un tranquil 2-5-3.



Contra la línia de cinc defenses, el Barça ha intentat fer sortir els laterals fins a tres quarts de camp per assegurar-se recepcions de qualitat dels seus homes exteriors. El ritme de joc era prou alt. La presència de Montoya i Adriano amunt ajudava als duels de Messi i Neymar, especialment descarats en el dríbling. El brasiler ha exagerat les seves diagonals a zones interiors, on no ha tingut problemes per instal·lar-se si l'atac s'allargava. Buscava el Barça tenir, en molts moments, fins a dues referències en màxima profunditat. Si no era Neymar qui s'afegia a Suárez, intentava ser-ho Rakitic o Rafinha.



La fase ofensiva del Barça s'ha concentrat al camp rival, però l'Eibar ha aconseguit que no s'encaixessin gaire ocasions de perill, fins a l'acció del penal que ha desmoralitzat els ànims locals. Les possibilitats d'espantar al contraatac, però, tampoc existien per als de Garitano, a diferència del que havia passat al Camp Nou en la primera volta.

Saúl Berjón ha carregat a l'esquena d'Adriano, també amenaçat per la profunditat de Bóveda, però Bartra i Piqué han anat resolent amb eficiència les principals alegries locals, escudats també per les ajudes d'un Sergi Roberto concentrat.



El 0-2 a la represa ha acabat de ferir l'orgull d'un Eibar que sempre s'ha sentit molt lluny de reaccionar, fins i tot quan el Barça ha rebaixat un grau la seva intensitat. Quan el partit ha requerit més gestió que ritme, Luis Enrique ha fet entrar Xavi per acabar de matar el partit.



L'Eibar, en un últim intent per ficar-se en el partit, ha desfet l'engranatge amb cinc defenses i ha passat a un 4-4-2 que, en l'últim sospir, ha estat a punt de donar-li l'1-2.

Etiquetes