Barça
Misc 26/06/2017

Una columna vertebral que ja no està en alça

A diferència del Madrid, el Barça ha vist encallat el potencial del seu onze tipus i encara no ha trobat la manera de traslladar la titularitat als joves

i
Natalia Arroyo
4 min
Una columna vertebral que ja no està en alça

BarcelonaL’estiu és una època de taxació de futbolistes i de balanços de temporada, i donar una ullada al valor de mercat de la plantilla del Barça a les portes del mes de juliol és una bufetada de realitat que explica com ha anat el curs 2016/17 i per què els noms de reforços que sonen ara tenen cognoms (Verratti i Bellerín) que aspiren a ser titulars. Cal introduir peces potents a l’onze inicial que desviïn la dinàmica descendent -el descens és moderat, però dibuixa una lleugera davallada- d’algunes de les peces més importants de l’equip per tornar a fer repuntar la valoració de la majoria de futbolistes. Perquè l’alineació de gala del Barça ja no està en alça.

És la conclusió ràpida que es pot extreure de l’anàlisi del preu de mercat de l’onze més habitual de Luis Enrique. En línies generals els jugadors del Barça o no han millorat la seva cotització o fins i tot tenen menys valor ara del que tenien durant la pretemporada. Són comptats els casos de futbolistes que, després d’una seixantena de partits, han guanyat valor de mercat, i té més a veure amb el seu potencial que amb el que han pogut demostrar com a blaugranes. En concret, només cinc culers han vist com el seu preu creixia en l’última temporada, i només tres són titulars: Ter Stegen, Umtiti i Sergi Roberto. La dada contrasta amb els onze que han millorat el seu valor de mercat al Reial Madrid (set d’ells van jugar la final de la Champions), una dada que agreuja la sensació que el procés de rejovenir la plantilla no ha acabat de funcionar-li al Barça.

Valor de mercat de l'onze del Barça al clàssic del Bernabéu

Al Camp Nou es podrà argumentar que la columna vertebral de l’equip ha mantingut el to i no s’ha devaluat. En part és cert. Piqué, Busquets i els tres cracs del trident han acabat la temporada amb el mateix preu de mercat que la començaven. I no és senzill, perquè tenien el llistó considerablement alt. Però no ha passat el mateix amb Jordi Alba (que ha baixat de 35 milions d’euros a 32), Mascherano (de 15 a 8), Iniesta (de 30 a 20) o Rakitic (de 50 a 45). Rendiment, lesions o rotacions han marcat la pèrdua de transcendència d’aquests quatre jugadors, i justifiquen algunes de les operacions per les quals el Barça sembla disposat a fer un esforç econòmic aquest estiu: un migcampista, un defensa i un lateral.

El fons d’armari

Durant l’any s’ha analitzat del dret i del revés el paper de la segona unitat, que ha servit per justificar la irregularitat de resultats del Barça. L’anàlisi de la segona temporada de Luis Enrique va portar la direcció esportiva a detectar la necessitat de reforçar-se amb un grup de futbolistes que, des del rol inicial de suplents, elevessin la competitivitat de l’equip. No es va apostar pel producte de la casa (un producte, com en el cas de Marlon o Aleñá -que han jugat quatre estones comptades-, que tendeix a revaloritzar-se), i es va fitxar jugadors de gamma mitjana -i per tant, amb preus consolidats.

S’esperava que algun d’ells trenqués la closca i comprometés la titularitat d’un onze de gala que havia alertat de la fatiga acumulada l’any següent del triplet. Però això només ha passat amb Samuel Umtiti, que ha pujat 5 milions d’euros la seva cotització i que s’ha acabat colant en l’onze de gala (va ser titular, per exemple, al clàssic del Santiago Bernabéu), i amb el recuperat Denis Suárez (que ha passat de 15 a 18), tot i que ha tingut un paper més aviat residual. En canvi, André Gomes (30-25) ha pagat cara la seva inestabilitat en l’any del debut, i Cilessen (12-9) i Paco Alcácer (25-18), les seves suplències. Digne s’ha quedat com estava. A més, fitxatges d’etapes anteriors s’han seguit quedant enrere i ara estan molt més lluny de poder ser titulars potencials que abans: Arda Turan està en 24 (va arribar amb un valor de 35 milions d’euros) i Mathieu en 3 (debutava amb un valor de 15). Aleix Vidal s’ha mantingut (7,5) però ha perdut respecte a fa dues temporades (10).

La lectura fàcil de tot plegat reclama potenciar el jugador fet a casa, pel preu de la inversió i per la capacitat d’adaptació que té. Els casos de Rafinha, Denis i Sergi Roberto justifiquen el risc: si la temporada no va del tot bé, ells acaben sobrevivint en la guerra de mercats.

No és la fórmula que ha fet servir el Reial Madrid, tot i que el club blanc té entre els seus jugadors revaloritzats alguns productes de La Fábrica, com Nacho (de 5 a 15), Carvajal (de 25 a 32) i Lucas Vázquez (de 10 a 15), a qui va saber foguejar amb cessions fins a tenir-los a punt.

Valor de mercat de l'onze del Madrid a la final de la Champions

Més enllà del pes que els títols hagin pogut tenir en el preu de mercat final al Reial Madrid, la lupa cal situar-la en la cotització que té la seva columna vertebral. I, a diferència del cas del Barça, està en alça: jugadors com Varane, Carvajal, Marcelo, Casemiro, Kroos, Isco i Marco Asensio viuen ara el seu pic màxim de valor i compensen l’estancament de Sergio Ramos i Benzema, i fins i tot el pas enrere que comencen a fer Cristiano, Bale i Modric. No li serà fàcil a Zidane mantenir les inèrcies en positiu després dels títols. Valverde, en canvi, té a mà la sacsejada habitual de l’entrenador que ha de marcar un nou rumb per tornar a avançar.

stats