El futbol de la ciència
BarcelonaCap partit es guanya des d’una cabina. Tampoc en un despatx, per molts ordinadors que envoltin un entrenador i per moltes hores de vídeo que s’hagin filtrat als jugadors. Però si un partit s’ha d’acabar resolent per un detall i actualment existeixen milers d’eines per codificar cada acció que passa en un terreny de joc, és lògic que els entrenadors necessitin acostar-se a la sensació de victòria a través de la tecnologia. És l’única manera que tenen de controlar el que després serà incontrolable: el joc. Avui i demà serà un dels temes de conversa al simposi de tecnologia esportiva que organitza el Barça i que reunirà experts de diferents àmbits i disciplines.
És el nou futbol de la ciència, que ja fa uns quants anys que completa els staffs tècnics amb, almenys, un parell de responsables de l’àrea de scouting. Es busca la fredor d’un laboratori incrustada en l’emotivitat d’un estadi de futbol. Dos ulls més pendents de fer entrar els 22 jugadors en un únic tir de càmera, que de gaudir o patir per un partit. És la capacitat de captar el que passa en un camp de futbol des de dalt, on el terreny de joc i la pilota són tan lluny que permeten interpretacions racionals, de pissarra, de bisturí, no condicionades per la humitat de la gespa. Potser una resposta lògica al que ha semblat un accident, potser un forat evitable en defensa, potser una esquerda aprofitable en atac. Solucions. O més preguntes.
Durant l’Espanyol-Eibar a l’Estadi RCDE, en una cabina tancada hi havia tres tècnics locals gravant l’actuació de l’equip de Quique Sánchez Flores i anotant coses en una llibreta. En una sala paral·lela, més gran i més oberta, funcionaven tres càmeres més, per als interessos del mateix Eibar, i de l’Athletic i el Vila-real, els pròxims rivals en Lliga de catalans i guipuscoans.
L’Athletic prepara cada compromís amb la visualització de quatre partits: reciclen el senyal televisiu de tres duels i busquen imatges en directe de l’última actuació del rival com a local o a domicili en funció d’on hagin de jugar contra ells. De tot el material -que habitualment grava l’exjugador de l’Alabès Antonio Karmona-, al tècnic li arriba un resum net de no més de 15 minuts. A diferència de Marcelo Bielsa, que ignorava aquest treball audiovisual que es feia al club, Valverde dóna molta importància a la informació que li aporten les imatges, sobretot el pla general que li arriba del directe, on pot veure jugadors despenjats, espai entre línies, l’actitud de determinats jugadors sense pilota i moltes coses que no s’aprecien en les transmissions amb multicàmera, on se segueix el joc des de massa a prop per a aquesta lectura tàctica més àmplia.
Després el secret és transformar tota aquesta informació en un missatge concret i transmetre’l amb claredat als jugadors, sense atabalar-los més del compte. “Els scouts no podem ser protagonistes, només som una ajuda, un extra que suma”, matisa Unai Ezkurra, responsable tecnològic de l’Eibar. En silenci, sense celebrar els gols i aguantant-se les ganes d’animar l’equip, el tècnic compaginava el control d’una videocàmera amb els botons d’un iPad, on marcava determinades accions.
L’Eibar fa servir el programa Eric Sports, que permet a Mendilibar tenir els talls de cada jugada, agrupats i a l’instant. Si volgués, fins i tot podria mostrar durant el descans imatges als seus futbolistes -per exemple, on està patint més pèrdues de pilota o com s’està ocupant l’àrea en cada centrada lateral-, però “no ho està fent servir a la mitja part”. En canvi, sí que vol una primera revisió del partit quan encara està en calent, pujant a l’autocar de camí a l’aeroport o abans d’entrar a la sala de premsa. Després, amb més calma i lluny de l’estadi, es completa l’anàlisi de l’actuació de l’equip però en el directe ja s’ha “anat avançant feina”.
Vídeo i un software mètric
Treballant per al Vila-real hi havia els germans Francesc i Toni Martí, també amb una càmera. El departament, liderat per Pablo Manzanet, el formen tres persones, que s’encarreguen de presentar un informe audiovisual d’uns 20 o 25 minuts a Fran Escribá, perquè, d’una banda, capti l’essència bàsica de cada rival i, de l’altra, analitzi el rendiment del propi equip. El muntatge el fan amb el programa Nacsport, que també permet segmentar els duels en els paràmetres rellevants que ha dissenyat el cos tècnic, com, per exemple, les transicions ofensives, la defensa de les pilotes frontals o les accions a pilota aturada.
El Vila-real, a més, completa aquests informes amb l’ajuda del software Metrica Sports, que permet tenir dades exactes de la distància que separa determinats jugadors o línies de jugadors a través de la plataforma FootMapp. “Hem de fer que el jugador entengui el que li estem demanant i aquesta eina facilita la comprensió”, explica Manzanet en un vídeo demostratiu de l’aplicació. Després, el joc dirà.
