La insistència de Neymar troba premi

Barcelona.Durant uns minuts va semblar que tornaria a quedar-se amb les ganes. Que acabaria un altre partit de Lliga de Campions sense marcar, limitant la seva actuació a l'enèsima assistència de gol. Però Neymar, a base d'insistència i fe, a base de retalls i girs màgics, i frenades seques, i mitges bicicletes, i ràpides ruletes, i fintes impossibles, va trobar el premi que buscava. Tres cops. Ho va agrair al cel, ajupit, obrint els braços fent la creu, sense amagar certa desesperació. Certa frustració acumulada. Fins i tot certa impaciència. "Sóc molt feliç -va resumir-. Però no tan sols pels gols, sinó per la victòria de l'equip".

El crac brasiler va brillar en la golejada 6-1 al Celtic i després del seu primer gol a les portes del descans va completar l'exhibició amb dos gols més en els primers compassos del segon temps. Com si alliberat de la càrrega de no haver-se estrenat a Europa (tot i que va admetre que "no sentia pressió per marcar") hagués sortit del vestidor convençut que ara el camí faria baixada de cara a porteria. En va fer, de fet, tot i que Neymar va necessitar set xuts a porteria per batre Forster.

Primera intervenció

Les ganes de Neymar potser ja es podien intuir en la resposta de Martino en la roda de premsa prèvia, quan el tècnic va protegir-lo de l'exigència d'avaluar els seus registres golejadors amb els de Messi. El joc del brasiler, ahir, va intentar assemblar-s'hi ja des de la primera pilota que va tocar, quan va baixar més enllà del cercle central per demanar-la. Per tocar-la, acaronar-la. Per ajustar les sensacions.

I aquest moviment d'apropar-se a la pilota, d'integrar-se en totes les fases del joc del Barça va funcionar. Però Neymar, ahir ocupant l'eix de l'atac com a fals 9 en absència de Messi i Cesc, va fer-se seva la posició, combinant moviments d'aproximació a Xavi i Busquets amb intents en ruptura a l'esquena de la defensa, conduccions endimoniades per trepitjar l'àrea i parets interiors per trobar situacions de xut. "No m'importa on ho faci. Jo el que vull és jugar", va dir, discret.

De bloquejat a desbocat

En tenia ganes. Al principi, potser massa. Al primer temps, Neymar va semblar bloquejat de cara a porteria, amb dubtes per carregar la cama i xutar. Va trigar a decidir-se dins de l'àrea, i permetia que els defenses li tapessin espais. El seu desequilibri va ser en dríblings, en carreres per la banda, en alguna combinació al primer toc. I de fet li va deixar mastegat el seu gol a Montoya. En canvi, al segon temps es va veure una versió més ferotge de Neymar, més útil. Marcant la diferència a l'àrea. Mig relliscant però després d'una acció pel centre amb Xavi, va fer el seu segon, i poc després va inventar-se un túnel a Ambrose per completar el hat trick i deixar la victòria al sac.

"Neymar ens ensenya cada dia que és un jugador en qui podem confiar", va dir Andoni Zubizarreta. Des d'ahir, el Camp Nou, que el va ovacionar al minut 81, quan va ser substituït per Dongou, hi confia una mica més com a golejador.

Piqué fa el gol 1.000 del Barça internacional

El gol de Piqué al minut 6 va ser la diana número 1.000 del Barça en competicions internacionals.

Tot i això, tres gols de la Copa de la UEFA no són gols celebrats al camp. I és que el partit entre el Lazio i el Barça dels setzens de final de la Copa de la UEFA de la temporada 75/76 no es va jugar perquè l'equip italià s'hi va negar. La UEFA va donar el triomf al Barça per 0-3 i el club ha sumat aquests gols al còmput total. El primer gol europeu va ser obra de Josep Seguer. El va fer el 26 de juny del 1949, contra l'Stade de Reims, en semifinals de la Copa Llatina, competició que ja no existeix.